Festa nacional d'Ucraïna i 18 mesos de guerra

Per segon any consecutiu, Ucraïna es prepara per celebrar el dia de la seva Festa Nacional sota el foc de les bombes de l’Imperi del Mal.

Casualitats del calendari fan que avui, 24 d’agost de 2023, faci exactament 18 mesos ininterromputs del brutal atac de l’exèrcit rus que ja no deixen dubte sobre la culpabilitat de l’infractor, i si algú el 24 de febrer de 2022 encara tenia alguna incertesa sobre eventuals responsabilitats, avui davant l’extrema gravetat dels fets el posicionament sembla de planera evidència.

No em cansaré de repetir que la nul·la reacció d’Occident davant la invasió de Geòrgia el 2008, l’annexió de Crimea el 2014, i la mefistofèlica intervenció al Donbass a partir del 2015, varen donar a Putin motius per creure que tampoc ningú s’oposaria al seu humit somni de quedar-se amb la totalitat de la nació ucraïnesa.

Però l’heroica reacció del president Volodímir Zelenski que amb la seva ferma decisió de resistir va galvanitzar el seu poble, va fer avortar el maligne desig rus i ens ha portat a la situació actual.

Que ningú s’equivoqui, perquè el fet que l’escenari sembli un enfrontament entre Rússia i Ucraïna, no pot amagar que en realitat és un conflicte que ens afecta a tots, els que defensem l’ordre internacional i els valors democràtics que ens han costat tants anys per aconseguir, i els que defensen la misèria de la mentida, la llei de la malignitat, l’odi i el predomini de la força davant el dret.

Aquesta guerra, però, no podrà durar eternament i cal pensar en l’hora del balanç i de passar comptes.

Entre els 10 principals punts per arribar a un acord de pau, tres em semblen essencials: el retorn total a les fronteres internacionalment reconegudes, el reconeixement de la sobirania del poble ucraïnès i, sobre tot, el retorn dels més de 25.000 nens robats pel que el Tribunal Penal Internacional ha llençat una ordre de recerca i captura del president Putin.

Aquesta última és la més cruel de totes les exaccions comeses, molt per davant de les matances, violacions, saquejos, pillatges i destruccions de tota mena comeses.

En la Diada Nacional del país que tinc l’orgull de representar a Andorra, permeteu que recordi algunes de les estrofes del seu premonitori himne escrit fa 160 anys per Pavló Chubinski amb música composta pel sacerdot Mijailo Verbitski:

“Ucraïna mai no morirà, ni acabarà la seva glòria, ni la seva llibertat”.

“Els nostres enemics s’esvairan com la rosada quan arriba el sol”.

“Som raça cosaca, i resistirem en la lluita per la nostra llibertat, no deixant que altres manin en la nostra mare pàtria”.

“El Mar Negre somriurà, i la llibertat s’escamparà per les nostres estepes”.

Passarà temps abans d’aconseguir-ho, i cal reconèixer i donar gràcies pel suport rebut dels països occidentals, perquè sense la seva ajuda logística Ucraïna no hauria pogut lluitar a un contra cinc com ho està fent per la defensa dels nostres valors.

Particularment estic sincerament agraït per les decisions del nostre país davant aquesta bàrbara agressió, del suport prestat als refugiats, i de la inamovible condemna andorrana per les atrocitats comeses per la Federació Russa.

El pròxim dia 22 de setembre és el Dia Mundial de la Pau, i després de la visita al nou síndic general Carles Ensenyat, tinc la satisfacció de poder-vos anunciar que el Sr. Serhii Pohoreltsev, ambaixador d’Ucraïna per al Regne d’Espanya i el Principat d’Andorra, serà l’invitat d’honor del concert que l’ONCA celebrarà en aquesta ocasió.

Visca Andorra i llarga vida a Ucraïna.

* Antoni Zorzano Riera, Cònsol honorari d’Ucraïna al Principat d’Andorra