T'envaeixen i et condicionen, però no n'hi ha per a tant

La majoria estareu al cas del darrer esdeveniment que va tenir lloc durant la celebració del Campionat del Món guanyat per la Selecció Femenina Espanyola, a Austràlia i Nova Zelanda, en el que el president de la Real Federació Española de Futbol, Luis Rubiales, li va fer un petó als llavis, no consentit, a la jugadora Jenni Hermoso, una de les jugadores, mentre tenia lloc aquest acte de celebració.

Una vegada assimilat aquest moment, la jugadora considera que cal donar exemple i dur a terme les mesures necessàries amb la finalitat que, persones que mostrin actituds com la de Rubiales, s’ho pensin dues vegades i practiquin més el respecte cap als i les altres.

Sortosament, al llarg de l’evolució humana, la dona ha anat guanyant escons i la seva veu i vot han anat esdevenint més significatius. No obstant això, en base a l’esdeveniment que encapçala aquest article, podem veure com encara no és suficient i com encara queda molt camí per recórrer. Hem de millorar molt com a societat i en igualtat de gènere.

Responsabilitat afectiva és un terme que es troba molt present en l’actualitat i que cada dia més es desenvolupa i guanya més protagonisme en el món del creixement personal i les relacions de tota mena, en les que imperen adjectius com saludables i equilibrades. Pels i les que no ho conegueu, podríem parlar de l’equilibri entre el respecte, l’educació o la consideració cap als i les altres, i també de l’escolta, el consens i l’entesa entre les parts. Es tracta del grau de consciència que tenim dels nostres actes i que indubtablement generen un impacte en les persones del nostre entorn.

Una persona inconscient, és una persona, per tant, immadura emocionalment, que no treballa i no escolta les seves emocions i, per tant, no pensa abans d’actuar i ho fa per impulsos, des del nen o nena interior. Com ja he explicat en altres articles o col·laboracions amb mitjans de comunicació, això és degut al fet que la nostra societat no està entrenada emocionalment, no hi ha educació en salut emocional. En general, la gran majoria de persones, joves, de mitjana edat i d’edat avançada, es troben lluny de la gestió, escolta i sentit emocional, perquè en no haver-ne sabut els seus educadors, no els hi han pogut ensenyar. Així doncs, en base a les seves possibilitats i coneixements, aquests han procurat oferir el màxim que han tingut al seu abast. Però és clar, tampoc ens hem reeducat en edat adulta, possibilitat altament recomanable per tal d’estar a gust i en pau amb el nostre camí de vida i gaudir plegats de major civisme i moral.

Al llarg de la història, la dona ha assumit durant segles el paper de mare cuidadora, mostrant en termes generals i sempre amb excepcions, major sensibilitat i comprensió emocional. Pas a pas s’ha vist obligada a masculinitzar-se molt, per tal de ser escoltada i tinguda en compte pels homes que exercien el poder, amb la finalitat d’assolir el grau d’igualtat actual, que encara no resulta equivalent. El 80% de la societat viu constantment amb l’automàtic en mode “on” i des de l’inconscient. Des d’aquí, gràcies a aquest 20% d’homes i de dones que han sabut i que sabem en l’actualitat que allò més satisfactori és la consonància entre gèneres.

No és casual que un triomf com el de la Selecció Femenina Espanyola es vegi influenciat per aquest succés. No obstant això, ens ajuda a reflexionar i fer un pas endavant amb la consciència en igualtat.

Si algun lector/a pensa com el titular d’aquest article, si us plau, pel vostre benestar, equilibri i felicitat, reviseu-vos.

La Jenni no ho va decidir, ho va decidir el Luis sense pensar en el que ella hagués preferit. Res més a dir.

* Fàtima Bentoldrà, Coach i docent