L'espiral

A més de les persistents calorades dissortadament cada vegada més habituals, l’estiu és procliu a envair amb un ampli ventall d’activitats turisticoesportives les valls pirinenques, en especial les andorranes. Per cert, moltes amb noms realment sorprenents que deixarien bocabadats els nostres padrins. He copiat d’una informació recent que The Ironman Group organitza l’Andorra Multisport Festival, que comprèn el Trial 100 Andorra by UTMB, l’Ironman 70.3 Andorra, la Haute Route Pyrennées i l’Andorra Epic Pyrennées. S’han anunciat també l’Andorra Spartan Race, l’Andorra Olimpus Race i moltes altres manifestacions esportives batejades en anglès, amb els corresponents milers d’aficionats ocupant prades, boscos i cims. Potser mereix un lloc especial en aquesta curta llista indicativa la propera Copa del Món de BTT (Pal Arinsal) que, segons els organitzadors, espera la gens menyspreable xifra de... 60.000 espectadors!

Sí, les muntanyes han canviat abruptament de rol en les darreres dècades. De llocs de vocació silvícola i ramadera, de boscos gairebé impol·luts, de torrents d’aigües cristal·lines, d’espais de silenci i de meditació per a alguns privilegiats ha passat a ser escenari forçat de proves turístiques i esportives que comporten moviments massius de persones, de vehicles i de reclams publicitaris de tot tipus. I ja sabem que la naturalesa és fràgil, que no ho aguanta tot, que és molt fàcil desequilibrar-la.

Amb mirada atenta i amistosa des de l’exterior més immediat crec sincerament, per posar uns quants exemples, que les anunciades ampliacions de pistes de Grandvalira, la unió de les estacions de Pal i Arinsal malmetent per sempre més la preciosa i mítica capçalera de la vall de Setúria, i la construcció enmig del bosc de la gran plataforma amb altíssims talussos de l’heliport nacional mereixerien una pausa de reflexió abans de tirar endavant actuacions irreversibles i lesives per al medi ambient i el paisatge.

L’espiral de més i més gent (ja prop de 84.000 persones residents), de més i més activitats a la natura fins ara verge, i de més i més construcció als quatre punts cardinals del país –amb les torres d’Escaldes com a exemple paradigmàtic– sembla ara imparable, però encabeix riscos molt seriosos per al futur del país. Els sectors més conscients de la societat andorrana d’avui tenen una enorme responsabilitat. Es tracta de decisions que no depenen de l’exterior. Com a humil observador crec que s’imposa amb urgència un procés de reflexió col·lectiva sobre el model de país i sobre els límits del creixement, abans que sigui massa tard i s’hagi perdut de forma ineluctable el tren del veritable progrés. Ho deia fa més de 40 anys el visionari Bonaventura Adellach, l’enginyer, matemàtic i astrònom ordinenc que tant va fer per Andorra.

* Joan Ganyet i Solé, arquitecte