A Organyà, tot bressolant llibres

La rima dels noms Organyà i català, escoltada, llegida i tinguda al cap amb allò d’“Organyà, el bressol del català”, o la “llar del català”, adquireix flairosa estampa aquest cap de setmana a la Fira del llibre del Pirineu, justament festejada a la places i als carrers de la vila ganxa. Serà ja la vint-i-setena edició i, a la vista de l’èxit de les celebrades, i del programa anunciat, la d’enguany serà tant o més lluïda que les anteriors. En la ben portada organització rau una bona part de la consolidació de la Fira del llibre del Pirineu, conjuntament pensada per l’Ajuntament d’Organyà i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Tècnics de cultura –i en diré expressament els noms: Josep Vilaginés i Isidre Domenjó– a peu de canó, i el beneplàcit dels responsables polítics que al llarg de 27 anys, des dels seus inicis el 1996 a Martinet de Cerdanya i agafant el relleu Organyà l’any 2003, pasten, enfornen i ens serveixen tres dies de cultura fresca i oxigenada, alegre i compartida, estiuenca encara, però ja amb les agradables ramioles d’aire tardoral del capvespre.

Organyà va ser durant molts anys, durant dècades, la vila amb una de les fires de bestiar més importants, si no la principal, pariona amb la de Salàs de Pallars. La Fira de Sant Andreu d’Organyà la tenien al cap tractants i ramaders i la carretera quedava atapeïda de mules, de ruques, de matxos, d’euques, animals de peu rodó ben peixats a la muntanya a l’estiu que menats cap a Organyà des dels quatre punts cardinals, allà eren venuts i portats pel nou amo cap a altres terres, més properes o més llunyanes, i fins i tot, menades pels tractants valencians, travessant el mar per anar cap a les amèriques, on les mules catalanes eren molt i molt preuades. Ens en va fer un detallat retaule descriptiu el Pep Coll, en la seva primera novel·la, La mula vella, ja fa trenta-quatre anys, el 1989. Des del Pirineu casolà fins acabar els seus dies als confins feréstecs de l’Himàlaia, la mula vella del Pep Coll, arraconada per l’arribada dels tractors, va ser un fer-nos obrir els ulls al panorama defallent de la vida pagesa pirinenca. I ja que en parlem, la mula vella també és el títol d’una cançó del Pep Lizandra i l’Elias Porter, els components del grup musical La Sonsoni. Ahir a la nit, a la Fira del llibre, van actuar i van interpretar la cançó, que forma part del disc Muntanyes de Vida. “Ai mireu la mula vella!/ tant que havia treballat,/ abans ella era l’estrella/ i ara tothom l’ha oblidat./ Ai mireu la mula vella!/ qui s’ho hagués imaginat/, a un racó de la memòria/ trista i sola s’ha quedat.” El Pep i l’Elias, inspirats en la novel·la del Pep Coll, han fet una cançó que esdevindrà, ja ho comença a ser, sentit himne popular.

A la Fira del llibre d’Organyà, oberta tot avui i fins demà diumenge a migdia, hi ha parades de llibres, és clar, però també hi ha parades d’il·lustradors i actuacions musicals i de teatre de carrer. Ahir divendres, arrencava amb la lliçó inaugural de Jesús Alturo i Tània Alaix, a bastament coneguts, veritables filaberquins oculars que s’endinsen en els documents antics amb la seva competència i coneixements sobre la llengua catalana. El títol de la seva lliçó: Els primers homes de lletres d’Organyà i els primers llibres escrits en català, fa pujar un esgraó més el bagatge cultural de la història de la Fira del llibre del Pirineu. I aquesta tarda, el mateix doctor Alturo farà la seva homilia, després de la de l’escriptor Martí Gironell. I demà a migdia, un altre escriptor de llarga i fecunda trajectòria, el lleidatà Josep Vallverdú, serà a Organyà amb motiu de l’Any Josep Vallverdú, el mateix que ha complert, el 9 de juliol passat, 100 anys. Tancarà la fira el cantant solsoní Roger Mas, una altra delícia de veu i música, de poesia i bones vibracions.

Cap a Organyà, doncs, a fer bressolar llibres. Se n’hi presentaran trenta-nou, de la mà de la Noemí Rodríguez, que ho fa amb una virtuosa impregnació espai-temps. A la fira hi són presents vint-i-vuit segells, entre editorials i llibreters, i s’hi troben majorment temàtiques pirinenques i altres títols més genèrics. Val a dir també que l’Associació Llibre del Pirineu col·labora en la fira, perquè sap del bategar de la literatura pirinenca i fa per fer visibles autors i obres. Si em permeteu, per acabar, citaré una novetat publicada per Garsineu Edicions, de Tremp, pionera editora, des de 1992, de la mà de Cisco Prats, Potxó de Tremp. És el llibre Casa Ascolà de Ribera de Cardós. Memòria històrica i sentimental, de Cinto Sarroca Punsola, que ens explica i descriu, en pallarès cardosenc, la història de la seva casa pairal.

Encara no l’he vist, avui el compraré a Organyà, però intueixo –pel que sé del Cinto Sarroca– que serà una lectura de les que et fan viure i reviure, espiar i obirar amb els ulls i el cor obert a les sentors de la gent i de la terra; anar al trot i notar com la crina dels cavalls, la crina del nostres ànims i de les nostres emocions, es balanceja i ens fa pessigolles.