Meritxell

Divendres torna a ser Meritxell, la diada nacional en honor de la Patrona, amb celebració especial perquè es compleix primer segle i mig de les valls sota la seva empara. Serà un dels anys amb tota l’activitat laboral paralitzada, o gairebé tota, comerços inclosos. Potser els periodistes gràfics tornaran a buscar la imatge de visitants foranis sobtats davant les entrades tancades de comerços. Potser no tants com en el dia de la Constitució, això sí, perquè la festivitat mariana es guarda també en altres indrets, sobretot al sud del Runer.

És el que té una terra vella, amb Història acumulada des de la Prehistòria, per milers d’anys i segles per desenes. Tres lustres són, per ara, inabastables per a una vida humana, però amb prou feines una estona breu en mides geològiques i, menys, astronòmiques.

Les persones amb un calendari laboral i personal favorable, de ben segur aprofitaran el “pont” per fer una escapada, més que sigui d’unes hores fins a la Seu, o no faltaran les iniciatives especials, de comerç i de lleure, per atreure gents d’aquest Principat.

Gairebé tot això –tret de l’aniversari rodó– es repeteix sempre i no és cap novetat i per al que –temps era temps– anomenàvem “home del carrer”, en genèric, abans de l’actual “correcció política” en les denominacions per gèneres i entre les rutines especials, valgui la paradoxa, hi haurà els autobusos especials per pujar al santuari evitant perills d’embussos i de dificultats d’aparcament.

Continua sent la data teòrica de l’inici del nou curs polític, de la nova temporada d’activitats diverses, per molt que arribin uns dies més tard les escolars i acadèmiques, com les polítiques tret dels discursos que són de caire institucional, no d’exposició de programes.

El Vaticà, sensible amb l’efemèride, enviarà el Secretari d’Estat, un càrrec que, com als Estats Units, equival al de Ministre d’Exteriors en altres governs i encara més, alguna veu amb to confidencial ha deixat caure que la visita d’aquesta alta jerarquia del papat no es limitarà a una presència protocol·lària, sinó que farà un anunci important.

Hom pot intuir, i fins a un cert punt desitjar, que sigui la designació de bisbe coadjutor amb projecció futura cap a Copríncep, prèvia demanda d’opinió al govern o, com a mínim, informació en espera d’escoltar la reacció de l’autoritat política.

Hi hauria un altre anunci del pontificat, que seria encara més transcendent i obligaria, entre d’altres canvis, a una reforma en la part fonamental de la Constitució. D’entrada, però, cal no esperar que la novetat sigui tan radical i important com per trencar l’actual equilibri asimètric entre els Coprincipats, tot i els problemes, com el més greu i conegut, de la incompatibilitat entre la consciència personal –i la doctrina indefugible a respectar– del Cap d’Estat-bisbe i l’actualització del sistema legislatiu com ja han fet la gran majoria dels països, sobretot de l’entorn europeu, inclosa la “catòlica Irlanda”

Tot arribarà i serà més d’hora que tard, quan els responsables polítics trobin la solució sibil·lina, potser inspirada en alguna de les velles màximes de Fiter i Rossell, potser de la mà de la Unió Europea, que seria l’aixopluc internacional alternatiu quan s’arribi a signar el tractat d’associació. Un acord imprescindible perquè sense el pacte que salvaguardi el màxim possible de les tan anomenades “peculiaritats” andorranes, seguírem ballant la música de Brussel·les, que és com dir les de Madrid i París. O ja hem oblidat el que va passar amb tràfic de tabac?