Pacte d'Estat

El volum de legislació europea inclòs en l’acord d’associació supera, amb escreix, el nombre de lleis adoptes a Andorra des de la Constitució fins avui.

Abans de prendre la decisió sobre l’adhesió al pacte d’Estat, des de Concòrdia vam analitzar minuciosament tota la documentació relativa a l’acord, amb l’objectiu de formar la nostra posició des de la màxima objectivitat possible. En aquest sentit, voldríem aprofitar l’ocasió per agrair al Govern l’esperit de transparència i de cooperació demostrats al tomb d’aquesta qüestió.

La nostra anàlisi conclou una valoració negativa del projecte d’acord d’associació per als interessos d’Andorra. Concòrdia, per tant, no formarà part de la proposta de pacte d’Estat. Els motius els exposo a continuació.

Primer, l’acord impulsa l’entrada generalitzada d’Andorra al mercat interior europeu i consolida el procés d’obertura econòmica iniciat l’any 2012 amb l’adopció de la Llei d’inversió estrangera. L’evidència dels últims anys, però, reclama un enfocament més prudent sobre els efectes esperats de les inversions estrangeres i l’obertura econòmica i l’impacte real que han tingut aquestes a Andorra.

Malgrat que el PIB d’Andorra ha crescut un 17,5% entre el 2013 i el 2022, Andorra representa –conjuntament amb Grècia, Itàlia i Luxemburg– un dels únics estats europeus que encara no han recuperat els nivells de PIB per capita anteriors a la crisi del 2008. És a dir, l’obertura econòmica ha estimulat el creixement econòmic d’Andorra, però en una mesura molt menor de les expectatives inicials.

Segons la Comissió Europea, l’accés al mercat interior suposa un increment d’entre el 8% i el 9% del PIB nacional. Tanmateix, es tracta d’un mercat on persisteixen nombroses disparitats d’àmbit regional. És a dir, els beneficis associats amb el mercat europeu varien enormement, en funció de la ubicació geogràfica dels estats. Constatem amb preocupació els riscos derivats de la llunyania i aïllament d’Andorra respecte a les àrees urbanes capdavanteres del mercat europeu.

Endemés, les inversions estrangeres han tingut un impacte molt limitat en el procés de diversificació econòmica. L’estructura productiva d’Andorra manté, avui, un comportament pràcticament idèntic al del 2012. L’únic canvi remarcable el trobem en l’immobiliari, que representa des de l’any 2021 el principal sector de l’economia andorrana.

Les dades tenen un valor incontestable: el pes del sector immobiliari en l’economia andorrana ha experimentat un creixement de gairebé el 50% en menys d’una dècada. Fonamentalment, a causa de l’increment estratosfèric (més d’un 1.400%) en l’import mitjà de les inversions estrangeres dirigides al sector de la promoció immobiliària i de la construcció.

En aquest sentit, l’acord preveu eliminar el règim d’autorització prèvia per a les inversions estrangeres, vigent avui en dia. En efecte, una mena d’escut que permet al Govern denegar l’entrada de les inversions estrangeres més nocives per a Andorra. Des del grup parlamentari de Concòrdia som ferms defensors del règim d’autorització prèvia, com una via indispensable per canalitzar les inversions estrangeres envers els sectors de major valor afegit.

Segon, el projecte d’acord estableix el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) com l’àrbitre de l’acord. Efectivament, el TJUE serà l’òrgan encarregat de resoldre les disputes que puguin sorgir, eventualment, entre Andorra i les institucions europees. És a dir, en el cas que el Govern i la Comissió divergeixin sobre l’aplicació o interpretació de l’acord o sobre els continguts o terminis d’una norma europea, correspondria al TJUE resoldre la disputa.

Si analitzem la jurisprudència del TJUE, podrem observar com, en gairebé la totalitat d’ocasions, el tribunal dicta a favor del manteniment de l’homogeneïtat i uniformitat de les normes que regeixen el mercat europeu. Així doncs, per a Andorra serà dificilíssim obtenir exempcions que no hagin estat prèviament negociades i incorporades en l’acord.

Aquest és un altre punt transcendental per protegir el mercat de l’habitatge. A hores d’ara, i quan manquen pocs mesos per concloure les negociacions, el Govern encara no ha plantejat a la Comissió Europea incloure en l’acord exempcions en matèria d’inversions immobiliàries per part de persones no-residents.

Tercer, el projecte d’acord provocarà una transformació desorbitada de l’estructura pressupostària d’Andorra. Principalment, a causa d’una davallada notòria dels ingressos provinents del tabac i del roaming, però especialment per l’alt nombre d’obligacions i responsabilitats administratives que implica. En particular, pel que fa al desenvolupament dels serveis de traducció del cabal comunitari i dels serveis d’estadística i, de forma general, per l’augment de l’administració pública.

En aquest context, una part significant de l’acord fa referència a sectors que són pràcticament inexistents a Andorra. Per aquest motiu, és necessari revisar el caràcter genèric de l’acord, afavorint una aproximació de caràcter sectorial que ens permeti optimitzar els recursos de l’Estat.

Quart, el projecte d’acord provocarà un desplaçament injustificat del Consell General respecte a l’activitat legislativa de l’Estat. En efecte, l’acord no preveu incloure representants del Consell General dins del Comitè Mixt, òrgan encarregat de dirigir i supervisar l’acord. Per Concòrdia, aquest és un punt crític. En especial, si considerem el caràcter dinàmic i l’abast colossal de l’acord, el qual afectarà la pràctica totalitat de la vida política i econòmica del Principat.

En definitiva, des del grup parlamentari de Concòrdia defensem la necessitat d’actualitzar l’encaix d’Andorra dins d’Europa a través dels següents eixos: a) afavorir una obertura econòmica gradual, progressiva i ordenada per sectors; b) mantenir el règim d’autorització prèvia per a les inversions estrangeres i, c) reivindicar el predomini de la justícia andorrana i la centralitat del Consell General.

* Pol Bartolomé, Conseller general de Concòrdia