El passat no garanteix el futur

En la notícia del passat 31 d’agost del 2023, el Diari d’Andorra assenyalava que la carta enviada pel Grup d’Autoritats Europees de Supervisió a Brussel·les que alertava dels perills de tancar l’acord d’associació amb el Principat d’Andorra, Mònaco i San Marino havia caigut com un gerro d’aigua freda al nostre país.

La carta és signada pel president de l’Autoritat Bancària Europea (EBA), José Manuel Campa, i això suposa –com no podia ser d’una altra manera– que s’hagi generat un desconcert a la majoria de partits polítics andorrans. Més encara quan la carta té el suport de l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions Ocupacionals (EIOPA) i l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA), que completen el triumvirat de les autoritats supervisores europees.

Malgrat que aquesta missiva ha sorprès la majoria, he de reconèixer que no fa gaire un treballador del departament de compliment normatiu d’un banc espanyol m’afirmava infundadament que el Principat d’Andorra encara tenia deficiències en matèria de prevenció de blanqueig de capitals.

Segurament encara rememorava els fantasmes del passat, sense tenir en compte que el grau de control i supervisió al Principat d’Andorra compleix amb els estàndards europeus i internacionals.

Sense ànim de posicionar-me sobre la procedència o no de l’acord d’associació, els fonaments adduïts a la carta del president de l’EBA poden refutar-se amb l’aplicació de la crítica que el filòsof David Hume va formular al principi de causalitat.

En aquest sentit, tot raonament sobre l’experiència, diu Hume, es basa en la suposició que la naturalesa transcorre d’una manera uniforme.

Però aquest supòsit no té cap base racional (no es funda en una demostració); es funda en una mera creença, que es deu a l’observació d’una conjunció constant dels fets en l’experiència.

I aquí hi ha l’error fonamental de la carta: els arguments consignats parteixen d’una necessitat merament mental, no és en les coses, ni en la naturalesa, ni en la realitat andorrana dels darrers temps.

Aquesta refutació de la relació de causalitat troba el millor exemple en l’advertència que les rendibilitats passades i no pressuposen rendibilitats futures, inclosa en els fulletons dels productes d’inversió que pretengui contractar qualsevol client.

Per tant, si no es pot preveure ni assegurar l’evolució d’una inversió en el futur, tampoc es pot fer una previsió de les potencials contingències que puguin derivar-se’n en matèria de prevenció de blanqueig de capitals. Més encara quan el marc normatiu andorrà assolit en la matèria és perfectament equiparable al de la resta d’estats membres de la Unió Europea.

A més a més, tampoc sembla seriós posar Andorra, Mònaco i San Marino en el mateix sac, com si els països poguessin ser intercanviables els uns pels altres. De fet, existeix una diferència notable en el volum de dipòsits bancaris dels tres països que no hauria de passar inadvertida per les autoritats supervisores europees.

Quant als avenços assolits en matèria de prevenció de blanqueig de capitals pel nostre país en els darrers anys, convé recordar que el 30 de juny del 2011 es va procedir a la signatura a Brussel·les de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.

Arran d’aquest acord, el Principat d’Andorra es va comprometre a implementar en l’ordenament jurídic determinades disposicions normatives de la Unió Europea.

A tall d’exemple, la Unitat d'Intel·ligència Financera d'Andorra emet regularment comunicats tècnics d’obligat compliment on consta una llista de països considerats per la UE d’alt risc pel que fa al blanqueig de capitals o el finançament de terrorisme.

Per tot això, resulta curiós que la carta arribi precisament en aquest moment. No només pels avenços assolits en els darrers anys en matèria de prevenció de blanqueig de capitals –especialment exigents per les entitats financeres andorranes–, sinó per l’avançat estat de les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea.

Així doncs, el posicionament del president de l’EBA, compartit conjuntament amb la resta d’autoritats supervisores europees, arriba en un moment en què els països concernits estan negociant un acord d’associació que parteix de la premissa d’una major col·laboració amb la Unió Europea i les seves institucions.

De fet, i malgrat que encara no ha transcendit la lletra petita del text de l’acord d’associació, l’entrada en el mercat únic oferiria més garanties en la lluita contra el blanqueig de capitals de les que ja existeixen i per les quals el nostre país ja ha rebut l’opinió favorable de les principals institucions en la matèria.

Vistos els avenços normatius en matèria de prevenció de blanqueig de capitals assolits pel Principat d’Andorra en els darrers anys i les exigències implementades per les entitats financeres andorranes, la carta no pot caure com un gerro d’aigua freda. I això és simplement perquè el gerro fa temps que no té aigua.

*Xavier Vilanova, Soci d’Adagi Advocats