La tribuna
El dret a la igualtat, el respecte i la dignitat que mereix tota persona
Necessitem, amb màxima urgència, dotar-nos de recursos legals i humans
El nostre país viu canvis, amb una desigualtat evident entre la població, com mencionava el Raonador del Ciutadà, el Sr. Marc Vila Amigó, a la carta oberta a la majoria que ens governa. En el moment que els nostres mandataris i polítics no volen assumir les conseqüències dels propis actes tenim un greu problema que afecta tots els àmbits, com el social, l’educatiu, el sanitari i, principalment, la nostra qualitat de vida i la pèrdua d’identitat del nostre país.
El dret a la igualtat significa que tot ésser humà, des del seu naixement, ha de ser reconegut com a igual davant la llei, per part dels estats. Això implica que tots els éssers humans poden gaudir de tots els drets sense que hi hagi lloc a cap distinció per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.
El dret a la igualtat es veu afectat per la desigualtat social, que és el fenomen social en què els membres de la mateixa societat no tenen els mateixos drets, reconeixement públic o oportunitats a la vida. Aquesta afectació ocorre per múltiples factors que finalment es tradueixen en opressió sistèmica, explotació, marginació, manca de poder per participar i tenir veu en les decisions que afecten la vida pública i privada, estereotips cap a grups amb desavantatges, violència física o sexual contra aquests grups, etcètera.
La igualtat no es tradueix únicament en un tracte igual davant la llei i en la garantia de justícia, sinó en una adequada aplicació de les normes per a la no-discriminació, així com la major garantia de drets, des d’un enfocament transversal, en tota actuació i per a tota persona habitant del seu territori, reconeixent la seva diversitat.
A escala internacional, la Declaració sobre el progrés i el desenvolupament en l’àmbit social, proclamada per l’assemblea general de les Nacions Unides el 1969, proclama el dret a viure amb dignitat i a gaudir lliurement dels fruits del progrés social per a tots els pobles i tots els éssers humans, sense cap distinció.
S’explica que tant el progrés social com el desenvolupament en l’àmbit social es fonamenten en el respecte de la dignitat i el valor de la persona humana, per la qual cosa és indispensable assegurar la promoció dels drets humans i la justícia social, a més de l’eliminació immediata i definitiva de totes les formes de desigualtat i d’explotació de pobles i individus, de colonialisme, de racisme, fins i tot el nazisme i l’Apartheid, i de tota una altra política i ideologia contràries als principis i propòsits de les Nacions Unides; el reconeixement i l’aplicació efectiva dels drets civils i polítics i dels drets econòmics, socials i culturals sense cap discriminació.
Hem permès un creixement urbanístic desmesurat d’habitatges de luxe que ha perjudicat seriosament el lloguer i la compra, per als treballadors andorrans i residents, debilitant i perjudicant la nostra condició de vida. Ens trobem abandonats, maltractats i víctimes en el nostre propi país, amb uns dirigents que fan ostentació que tot s’hi val, que no respecten la nostra igualtat i dignitat, i que contribueixen a un afebliment i degeneració de la qualitat humana, espatllant l’excel·lència de la nostra nació, que havia estat exemplar i envejable.
Necessitem, amb màxima urgència, dotar-nos de més recursos legals i humans per mantenir-nos i continuar evolucionant, sí, però amb seny i amb els coneixements per poder perseverar en les innovacions venidores, sense que la nostra projecció de futur i la digitalització perjudiqui ningú i molt menys la nostra gent gran, que degut als canvis demogràfics experimentats en els darrers anys, amb l’augment de l’esperança de vida i la disminució de la natalitat, ha provocat un increment molt significatiu del pes social de les persones grans a la nostra societat, i que no podem atendre degut a la manca de serveis d’atenció domiciliària, de residències i de centres de dia.
Qualsevol es mereix igualtat, respecte i un final del camí més fàcil i més digne que mai, perquè és el mínim que hem d’aconseguir després de tots els esforços i els sacrificis dedicats al país.