Paradoxa: bulímia de la construcció i anorèxia del mercat de lloguer

Andorra està vivint una de les paradoxes més grans de la seva història: creixement desmesurat del país amb unes promocions immobiliàries de luxe a tot arreu i, en canvi, un declivi de la qualitat de vida dels andorrans i residents de la classe treballadora i mitjana, que tenen dificultats per allotjar-se.

Només cal mirar al nostre voltant per constatar aquesta bulímia de la construcció. Efectivament, les dades parlen per si mateixes. Segons el Col·legi d’Arquitectes d’Andorra (COAA), els metres quadrats visats van ser més de 800.000 l’any 2022, dels quals més de 670.000 d’obra nova destinada la major part al mercat de luxe. Un nombre de metres quadrats visats molt superior a la capacitat productiva del país i estimada per l’Associació dels Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda) en 150.000 metres quadrats l’any. Què significa? Manca de mà d’obra que obliga la contractació de gent de fora amb tot el que implica.

El fet és que alguns comuns han autoritzat una gran quantitat de projectes de construcció nova. Les torres d’Escaldes, el macroprojecte previst a Arinsal de 32.000 metres quadrats a la parròquia de la Massana, a Encamp ni comptem els cartells anunciant la construcció de nous edificis, dels quals uns quants condemnen zones d’aparcament. Però, on aparcarà la gent d’Encamp? La pregunta és si aquests comuns havien fet una previsió sobre el nombre d’habitants que podria sospesar la parròquia tenint en compte els seus recursos naturals, infraestructures i instal·lacions abans d’autoritzar les noves promocions?

Cal dir que els pressupostos dels comuns depenen en gran part de les transferències de Govern (més població té un comú i més transferència obté de Govern, entre altres) i de la recaptació fiscal de les obres noves. Si mirem bé, és un peix que es mossega la cua. El sistema en si té el seu punt de complexitat. No afavoreix prioritàriament la sostenibilitat de la mateixa parròquia i del territori andorrà en la seva totalitat. Cal retocar el sistema de la mà dels comuns i impulsar un creixement controlat i sostenible posant a l’equació tots els paràmetres. Cal una reflexió profunda de la classe política amb Govern, Consell General i comuns per saber quin model de país volem.

Durant anys, el Col·legi d’Arquitectes (COAA) i l’Acoda havien advertit el Govern de la situació preocupant. A tal punt que el Govern va acabar reaccionant, anys després, el setembre del 2022, proposant al Consell General una llei d’extrema urgència per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i turístic. Aquesta llei imposa el vistiplau de Govern per a l’autorització de permís d’obra i obliga els comuns a fer planificacions i uns estudis de càrrega màxima en un termini màxim d’un any. Ja ha passat un any des de l’aprovació de la llei i podríem fer la pregunta: quan cada comú presentarà els seus estudis de càrrega?

Molts diran que el Govern no ha anticipat i que ha actuat massa tard quan tot estava gangrenat. “10 fois trop tard”, com dirien els francesos. Cert, i és la idea que havia traslladat durant la votació de la llei l’any 2022 amb el meu vot de descontentament tot i compartir el fons de la llei.

La realitat és la que és, no podem tornar enrere i hem de mirar endavant. Aprofitant el bon tarannà d’aquesta legislatura, els electes hauríem de seure tots plegats i reflexionar amb els agents econòmics i socials sobre com frenar l’especulació sense posar tothom en la mateixa bossa. És a dir, fer el contrari de l’aprovació de la moratòria de la inversió estrangera en béns immobles per la qual Andorra Endavant va votar en contra, tot i haver millorat la llei amb la demanda expressa i acceptada per l’executiu, de respectar les promeses de venda ja firmades amb paga i senyal realitzada per preservar la seguretat jurídica del nostre país. Donar una imatge positiva a fora per no espantar els inversors estrangers i protegir els agents econòmics i socials del país era la nostra prioritat amb aquesta demanda. No volíem que passés com al Canadà, que va congelar del tot la inversió estrangera d’un dia a l’altre posant en entredit les promeses de vendes firmades.

Per acabar, només dir que tenim molts reptes com a país per a aquesta legislatura. Com generar riquesa i recaptar diners per a les arques de l’Estat sense posar en perill la sostenibilitat del nostre territori? Com millorem el SAAS, el sistema sanitari? Com podem reforçar la separació de poders i agilitzar la justícia? I el més important, com donar qualitat de vida i un habitatge digne als nostres ciutadans?

* Carine Montaner, Presidenta d’Andorra Endavant