Bruixeria

Si res no falla, demà –dilluns 18– comencen a Sant Julià les segones jornades de bruixeria. Com es diria si fossin un llibre –bona idea seria recollir-ne els continguts, com fa la SAC amb la diada andorrana a Prada–, serà “corregida i augmentada” respecte de la primera.

Han crescut dies, aportacions i formes d’expressió, que s’aniran desgranant fins al 4 de novembre, intermitentment. Permeteu-me destacar, subjectivament, les aportacions del professor Pau Castell, que va obtenir la màxima qualificació –“excel·lent cum laude”– a la tesi doctoral, on recollia els casos de persecució de suposades bruixes a Andorra, segons explicava, justament cofoi. La seva obra va donar màxim nivell acadèmic a les que fins aleshores es tenien per poc més que llegendes o rondalles, peces del folklore, a episodis rigorosos de la Història, reconeguts per les universitats europees.

Més barroques que les relativament accions atribuïdes a les perseguides andorranes són les que suposadament van desenvolupar les “satàniques” del País Basc, inclòs Navarra, i que explicarà Amaia Nausia, amb el descriptiu títol de Veritats i mentides sobre les navarreses. Cal no oblidar i paga la pena revisar el procés sobre els fets de Zugarramurdi, desenvolupat a Logronyo i culminat amb unes quantes fogueres, com visitar les impressionants cavernes excavades pel riu als afores d’aquell poble del Pirineu, a tocar de la frontera artificial entre les dues parts d’un antic regne, el monarca del qual va ser durant un temps copríncep d’aquestes valls, per absorció del comtat de Foix.

A més de les ponències i taules rodones, entre demà i dimecres la convocatòria s’anirà estenent amb diverses manifestacions, com ara l’exposició de llibres centrats en episodis de fetilleria i persecució judicial, inclosos els d’aquestes valls, i la majoria a la venda.

També hi haurà una part que els organitzadors anomenen “popular i lúdica”, entre els dies 22 i 24, amb projeccions de cinema en què no faltaran –què hi farem– les considerades bruixes modernes, que s’atribueixen poders d’endevinació del futur, generalment per a confort i consol de “clientes”, i de clients, que tampoc no els en falten.

En definitiva, prou oferta i suficientment diversificada per mostrar un gran poder de convocatòria, com el que sempre s’ha demostrat quan s’han exposat aquí, en els més diversos formats i mitjans, uns episodis que, en part, van esdevenir en aquestes valls com en gran part del territori europeu. Sempre advertint que la Inquisició espanyola no es va distingir per un especial acarnissament amb aquelles dones.

Si hem de fer-ne una valoració pel que s’ha conservat als arxius, només consta un cas d’andorrana jutjada pel tribunal eclesiàstic competent, a Barcelona, la Toneta d’Escaldes, absolta, mentre que altres tres de la mateixa fornada –no en costen els noms– ja havien penjat de “forca ben alta”, com deia la fórmula judicial d’aquells temps. De les altres tres que havien estat empresonades en la mateixa “fornada” no consta el destí, però tot convida a pensar que van ser alliberades, per congruència.

Amb tot plegat, per la diversitat de les convocatòries, dels nivells –del màxim rigor acadèmic a la relativa credibilitat de les tiradores de cartes– aquestes segones jornades lauredianes semblen destinades a un èxit segur que, tant de bo, convidi els promotors a començar la preparació de les terceres.