Fer valer la cultura popular

Aquest país té una gran riquesa de manifestacions vinculades a l’àmbit de la cultura popular. Són activitats i esdeveniments d’un alt valor cultural, social i econòmic; fires i festes populars i tradicionals que omplen el calendari al llarg de l’any sense donar respir a qui en vol gaudir. Cada comunitat té les seves i totes elles tenen característiques pròpies. Al darrere de les activitats, els seus portadors, és a dir, una munió de gent que les fan possibles amb un gran teixit d’entitats i associacions que de forma altruista, hi dediquen el seu temps lliure. Una feina titànica, que alhora és de supervivència, perquè no es perdi un llegat i es reforci la cohesió i el sentit de pertinença que és la gran riquesa de la cultura tradicional.

La major part de la gestió d’aquesta cultura popular està en mans dels comuns. Són ells els que a través de subvencions -dineràries i no dineràries-, cessió d’espais i, en molts casos, assumint fins i tot aspectes organitzatius, ajuden les entitats i associacions que les porten a terme. És el model que s’ha fet servir fins ara perquè la visió que es té des de les instàncies polítiques és que la cultura popular és local i, conseqüentment, ha de ser l’administració comunal la qui se n’encarreguin. Sort n’hem tingut d’aquesta entesa que s’ha donat entre comuns i entitats per mantenir viva la flama de la cultura d’arrel. El Govern, en canvi, dins del ministeri competent no té una àrea específica i es desentén de la gestió de la cultura popular perquè no té -o no es vol tenir- una directriu política que l’empari. És una situació paradoxal en un país tan ric en cultura popular i amb un teixit associatiu tan actiu.

Des del meu punt de vista és una actitud absolutament errònia que empetiteix la cultura que es fa al país, en el seu sentit més ampli. Crec sincerament que ha arribat el moment que el Ministeri de Cultura creï una àrea específica que tingui com a objectiu el foment i la protecció de la cultura popular i tradicional. I això no vol dir altra cosa que preservar, promoure, fomentar l’estudi, donar suport a l’associacionisme que la fa possible i coordinar-se amb els comuns per al seu acompliment.

No parlo ni de subvencions anuals ni d’accions puntuals que es puguin dur a terme, sinó d’una àrea que executi programes de recerca i programes formatius, que promogui les festes i els elements festius, que divulgui els espectacles d’arrel i en fomenti la seva creació, que estableixi convenis amb els territoris més pròxims per intercanviar coneixements i experiències i que doni eines per a la seva gestió festiva.

No cal esmentar els valors que van indissociablement lligats a la cultura popular, són àmpliament coneguts. La seva importància és tan gran i estan tan vinculats a la cohesió social i la identitat que la majoria dels països, sobretot els del nostre entorn, la protegeix des de les més altes instàncies. De fet, han hagut de venir de fora -no sense un interès, naturalment- per fer-nos veure que almenys dues de les nostres tradicions culturals més arrelades tenen un valor que traspassa fronteres.

I això mateix passa en qualsevol altra manifestació de la cultura popular al voltant de la qual, recordem, es mou moltíssima gent. És un patrimoni viu perquè al darrere hi ha un treball incansable durant tot l’any que no es paga amb diners i que aporta al país una gran riquesa social i cultural, base per a la convivència i per al coneixement i que fa estructura de país socialment cohesionat.

En definitiva, que fer valer la cultura popular és fer país.