Soc un bon líder a la meva empresa?

Què té més importància per aconseguir un lideratge que proporcioni resultats, la capacitat intel·lectual (CI) o la intel·ligència emocional (IE)? La veritat és que les dues coses importen, però de forma diferent. És evident que per ocupar una posició determinada sempre hi ha un primer cribratge directament relacionat amb el CI, la formació i l’experiència adquirida, però una vegada passada aquesta frontera, la capacitat intel·lectual deixa de tenir importància com a indicador d’èxit i, per saber qui destacarà, serà més productiu/va o un/a gran líder caldrà mirar més cap a la intel·ligència emocional.

Identificar candidats/es que tinguin les qualitats necessàries per liderar és més un art que una ciència perquè no tots els líders són iguals, alguns són callats i analítics; altres, oberts i socials, és difícil seguir un únic patró perquè existeixen diferents estils de lideratge que són apropiats per diferents escenaris o estratègies. Daniel Goleman, un dels millors experts en matèria d’intel·ligència emocional apunta 4 habilitats bàsiques en aquest camp: coneixement d’un mateix, autocontrol, empatia i habilitat social.

Que els o les líders d’una empresa tinguin aquestes habilitats és important perquè aconseguixen que la seva intel·ligència emocional es transmeti a través de l’organització com l’electricitat a través dels cables; el seu estat d’ànim acaba sent literalment contagiós i cau en cascada per tota l’empresa.

CONÈIXER-SE

Conèixer-se a un mateix significa tenir un profund coneixement de les emocions pròpies, dels punts forts, debilitats, necessitats i impulsos. Les persones amb un bon autoconeixement no són ni gaire crítiques, ni exageradament optimistes, al contrari, acostumen a ser honestes amb sí mateixes i amb els altres, i tenen present que els sentiments poden afectar l’entorn de treball i el rendiment laboral de qualsevol persona de l’equip. Un altre tret diferencial que aporta aquesta habilitat és la seguretat en si, identificant i comprenent les seves capacitats per reduir la tendència al fracàs. Per contra, les persones amb un baix nivell d’autoconeixement accepten pitjor les propostes de millora i les interpreten com una amenaça o un indici de fracàs.

AUTOCONTROL

Els impulsos biològics posen en funcionament les nostres emocions. No ho podem evitar, però sí controlar-ho. L'autocontrol és el component de la intel·ligència emocional que ens allibera de ser presoners dels nostres sentiments. Imaginem un alt executiu o executiva que ha presenciat com el seu equip presentava una anàlisi molt deficient a la junta directiva de la seva empresa. En l’atmosfera catastrofista que es crea després de la presentació, la persona responsable es podria sentir temptada de colpejar la taula amb ràbia, o mantenir un incòmode silenci, mentre contempla de manera amenaçadora a la resta de la sala. Però si és capaç d'autocontrolar-se, triarà un enfocament diferent: farà una acurada selecció de les paraules deixant clar el pobre rendiment de l'equip, però evitant fer un judici en calent. Després es concentrarà en esbrinar les raons d'aquest rendiment inadequat i es reunirà amb l'equip per plantejar les causes i oferir una solució. Els indicis d'un autocontrol emocional positiu són fàcils d'identificar: propensió a la reflexió i a la meditació, acceptació d’un canvi continu del teu entorn, i integritat d’un mateix. No s’han trobat mai casos en què les demostracions extremes d'emocions hagin estat el motor d'un bon lideratge.

Relacionat amb això, trobem una altra habilitat que pràcticament tots els i les líders efectius/ves comparteixen: la motivació, una varietat d'autocontrol que ens permet canalitzar les nostres emocions positives per afrontar els nostres reptes.

Un/a líder motivat busca la manera d'assolir els objectius superant les expectatives. Aquí, la paraula clau és “assolir”. Molta gent està motivada per recompenses externes, com ara un sou alt o un nivell d’estatus destacat a l’empresa. En canvi, aquells que tenen un gran potencial de lideratge se senten motivats, sobretot, per superar els reptes i pel simple fet d’aconseguir els objectius marcats. No sempre és fàcil diferenciar aquests dos tipus de perfil però un senyal que identifica als líders motivats és la passió per la feina; aquest tipus de persones busquen reptes creatius, els encanta aprendre i es senten orgullosos de la feina ben feta.

EMPATIA

L'empatia és un component essencial del lideratge i avui dia especialment valuós per l’ús creixent d’estructures d'equip i per la necessitat imperiosa de mantenir el talent a l’empresa.

Els equips són calderes on bullen tot tipus d’emocions i on interactuen persones amb caràcters diferents. Part de la funció del o la líder és assolir un consens, una responsabilitat que sovint no és fàcil. Si a vegades ja és complicat posar d’acord dues persones, imagineu quan parlem d’un grup molt més gran on es poden formar aliances i produir xocs. Un/a líder d’equip ha de ser capaç de veure i entendre els diferents punts de vista de tots els components i actuar en conseqüència, així com anticipar futurs conflictes entre els membres del seu equip. En aquesta tasca, l’empatia és una eina imprescindible.

HABILITAT SOCIAL

Els dos primers components de la intel·ligència emocional són interiors i individuals. Els dos últims, l'empatia i l'habilitat social, tenen a veure amb la capacitat per gestionar les relacions amb els altres. L'habilitat social consisteix en la simpatia amb un propòsit: mobilitzar la gent en la direcció que desitges, i ens pot ajudar en diferents situacions, ja sigui per assolir un consens i compromís en un pla estratègic, o generar entusiasme per un nou producte. La gent socialment hàbil acostuma a tenir un ampli cercle de relacions i té la capacitat de crear un punt d'unió amb gent de tota mena, és a dir, té una habilitat innata per construir relacions.

Segurament és la culminació de les altres dimensions de la intel·ligència emocional. El/la líder és molt efectiu/va en la gestió de les relacions quan pot entendre i controlar les seves pròpies emocions, i empatitzar amb els sentiments dels altres.

Les persones amb habilitat social, a més de ser una referència en la direcció de persones es mostren sovint com a expertes en la persuasió. Una persona persuasiva sap quan ha de fer una petició emocional i quan apel·lar a la raó per assolir els millors resultats. Si aquest/a líder està, a més a més, motivat/da, aconsegueix el millor rendiment dels seus equips perquè els transmet la seva passió per la feina i els motiva a millorar constantment i a trobar solucions en conjunt.

Actualment l'habilitat social és considerada per a moltes empreses com una clau pel lideratge, especialment quan es compara amb altres components de la intel·ligència emocional. La tasca d'un/a líder és que la feina es faci a través d'altres persones i l'habilitat social fa que això sigui possible.

En conclusió, seria estúpid no donar importància a les capacitats intel·lectuals i a les habilitats tècniques com ingredients importants d'un/a líder, però també seria estúpid no considerar que la recepta no estaria completa sense la intel·ligència emocional. El lideratge emocional és l’espurna que encén el rendiment d’una empresa per fer una bona foguera d’èxit. Anys enrere es considerava que “estaria bé” que les persones que lideren equips disposessin dels components de la intel·ligència emocional, però ara sabem que per arribar a uns grans resultats aquestes habilitats són imperatives en un bon lideratge.

* Xavier González de Ubieta, Director de Negoci Morabanc