La tribuna
Tora, tora, tora
La toxicitat d’aquesta planta és molt més alta del que es pot pensar
No em refereixo a la pel·lícula basada en l’atac a Pearl Harbor, sinó a la planta que es pot trobar amb facilitat a les muntanyes i prats d’Andorra i per tot el Pirineu. Una planta també associada a la història del país: l’any 1945 Maria Gelabert va ser condemnada a 30 anys de presó per haver enverinat el seu marit amb una infusió de tora. Des de llavors ha passat molt de temps i ha crescut molta tora, sense que, afortunadament o que en tinguem coneixement, s’hagin produït d’altres desgràcies.
En qualsevol cas, aquest estiu em va cridar molt l’atenció l’article aparegut a La Vanguardia el 9 de juny Si va a la muntanya no toqui l’acònit, que parlava de la tora i em va deixar estabornit. Sobretot perquè la toxicitat d’aquesta planta i de les seves flors és molt més alta del que es pot pensar. Sempre havia imaginat que la dosi que Maria Gelabert havia utilitzat era molt alta i repetida, quan, en realitat, amb molt poca quantitat pots enviar una persona a l’altre barri.
Explicava l’article que la tora (Aconitum napellus), coneguda a Espanya com matalobos, casco del diablo i cohete azul, és una de les espècies més verinoses d’Europa i es corre el perill de confondre-la amb una espècie d’api silvestre.
Els símptomes després de la ingesta de tora comencen als 30 minuts i poden provocar la mort molt de pressa si no s’acudeix immediatament a l’hospital.
De fet, sol l’acció de tocar les flors, provar-les posant-se una flor a la boca, pot resultar mortal; els primers símptomes són rampes a les cames, arrítmies i pèrdua de l’equilibri.
Un apunt també molt interessant, a la secció de comentaris de l’esmentat article un participant advertia d’una altra planta molt comuna i potencialment perillosa. Parlava del llorer bord, adelfa o baladre, una planta que a l’àrea mediterrània creix per tot arreu. La toxicitat d’aquesta planta és poc coneguda. Baladre, val per matar-te, diuen a la Plana de Castelló.
Ja ho saben, si estan pel litoral i volen fer carn a la brasa no se’ls ocorri fer servir branques i fulles seques de llorer bord.
Estaria bé, potser, posar alguns cartells informatius als parcs naturals, no fos cas que amb la mania de posar flors als plats algú vulgui provar aquestes varietats tan atractives.
I, òbviament, si van a caminar i veuen flors de color blau, o d’altres plantes o bolets que desconeixen, és millor no fer experiments.