21 de setembre: Dia mundial de la pau

La necessitat d’una negociació per acabar el conflicte russo­ucraïnès sembla enquistar-se en una il·lusió inassequible.

Amb Putin al front de la federació, la història ens dissuadeix de qualsevol esperança i limita la possibilitat de consens en algun tema menor, com l’intercanvi de presoners, perquè no s’entreveuen possibilitats d’acord ni tan sols per a la lliure circulació de vaixells o per al transport del blat.

De temes transcendentals, ni parlar-ne, degut al seu refús innegociable de retornar els territoris ocupats ni discutir el pagament de l’altíssim cost de la reconstrucció de les infraestructures destruïdes o del retorn dels infants robats.

És universalment coneguda la peculiar regla de negociació de la diplomàcia russa, que es confina a l’enunciat El que és nostre és nostre, i si vols parlem del que podem fer amb el que és teu.

També cal tenir en compte que els precedents no són precisament esperançadors del compliment d’allò que s’ha acordat.

L’exemple més flagrant és el del Memoràndum de Budapest, signat el 5 de desembre del 1994, pel qual, a canvi del desmantellament de l’armament nuclear, Rússia es va comprometre a garantir la seguretat d’Ucraïna i a defensar-la per tots els mitjans contra tota agressió exterior en el futur.

Convindreu llavors a constatar que la firma del govern rus no té cap valor. És impossible trobar un exemple d’incompliment més rellevant.

El mefistofèlic procedir de Rússia a les províncies del Donbàs ucraïnès, amb atacs de bandera, mentides constants i l’enviament del seu exèrcit sense uniformes oficials ni signes identificatius per desestabilitzar la regió, que va precedir la invasió de Crimea i ens ha portat a la situació actual, tampoc inviten a la confiança.

Portes endins de la Federació Russa, tota credibilitat en el compliment d’allò acordat tampoc és possible, com ha demostrat recentment l’assassinat de Prigojin i la cúpula de la seva banda d’assassins de Wagner, als quals Putin havia indultat, en un accident d’avió que de ben segur mai no s’investigarà seriosament.

És curiós constatar que quan al Kremlin li interessa tarda poques hores a trobar els presumptes responsables d’un acte criminal, com ha passat, per exemple, amb els atacs al pont de Kerch, o a trobar els suposats autors dels assassinats de Daria Dugina o altres acòlits al règim.

L’assassinat de l’opositor Nemtsov el 27 de febrer del 2015, en canvi, encara no ha estat elucidat vuit anys després, com tampoc els responsables de multitud d’enverinaments i relliscades mortals en haver caigut d’una balconada. És perillós a Rússia atansar-se massa a les finestres.

Aquests són només uns exemples de la llarga llista d’exaccions i malifetes perpetrades per Putin i la seva banda, que certament no són gent d’aconsellable companyia.

En l’estat actual de la situació és impossible seure amb ell en una taula de negociació en la qual per obediència al dret internacional caldria en prioritat respectar les fronteres reconegudes internacionalment per l’ONU, de la qual Rússia forma part, i és a més membre permanent del Consell de Seguretat amb dret de veto. És la història del llop que pren cura de la seguretat del galliner.

Caldrà, doncs, esperar que el futur deixi un altre interlocutor davant la taula de negociació, cosa que a dia d’avui sembla difícil, i que, per altra banda, tampoc garanteix que amb una nova cúpula russa pugui ser més fàcil trobar una solució.

La tribuna d’avui, i la reflexió que comporta, és deguda al fet que demà és precisament el Dia mundial de la pau, que se celebra amb l’anhel d’obtenir el cessament de la violència en els conflictes mundials i per exhortar els països en el compromís de conviure en harmonia.

El Dia mundial de la pau se celebra des del 1982, amb el prec d’un alto el foc universal de 24 hores com a símbol del seu objectiu.

Andorra el commemora demà amb la celebració d’un concert especial de l’ONCA que amb el títol Emocions en temps de conflicte tindrà lloc a les vuit de la tarda al vestíbul del Consell General, i al qual el síndic, Carles Ensenyat, ha convidat l’ambaixador d’Ucraïna, Serhii Pohoreltsev, com a invitat d’honor en virtut del seu compromís amb la promoció de la pau i la cooperació internacional, i com a exemple dels valors que Andorra i Ucraïna comparteixen.

Ja podeu imaginar l’orgull que un detall com aquest representa per a mi, i només em queda agrair la satisfacció de veure compartits els màxims valors universals a la vegada pel meu país i pel país que represento.

*Antoni Zorzano, Cònsol honorari d’Ucraïna al Principat d’Andorra