Negociar amb Europa no és un risc, és un exercici de responsabilitat

La decisió de Mònaco d’aixecar-se de la taula de negociació per assolir un acord amb la UE respon, principalment, a una situació interna i a unes demandes plantejades des de l’inici de la negociació que poc tenen a veure amb la situació ni d’Andorra ni de San Marino. Som tres estats que vam iniciar la negociació conjuntament pel fet de tenir una dimensió reduïda i l’estatut d’extracomunitari. La nostra història, estructura econòmica, legislació, institucions i realitats són diferents. També ho han estat les nostres posicions en alguns temes.

La situació de Mònaco és molt diferent a la d’Andorra, que a nivell bilateral té la seva pròpia agenda. Andorra té, en molts àmbits, una legislació força alineada amb l’europea. I en els pocs temes en què s’ha identificat una distància significativa, la negociació està permetent assolir adaptacions i solucions satisfactòries. Resten uns quants aspectes, que podem comptar amb els dits d’una mà, més complexos, que són vitals per a Andorra i que continuen sent matèria de negociació en els pròxims mesos. Són qüestions en què o bé encara no hem arribat al moll de l’os, o bé les discussions ens estan portant a solucions que, a falta d’estar tancades, s’intueixen acceptables per a les dues parts. Vagi per endavant que això no vol dir que tot seguirà igual, però sí que es preveu un impacte moderat en el pitjor dels casos i cap impacte per als ciutadans en la majoria.

Plantejar la suspensió de les nostres negociacions perquè Mònaco ho ha fet és, salvant totes les distàncies, com deixar una formació acadèmica a mitges perquè un company de classe no pot continuar per circumstàncies personals que ja eren prèvies a l’inici del curs.

La demanda de Concòrdia d’interrompre la negociació amb la UE és oportunista en l’àmbit polític i, creguin-me, no fa cap favor als interessos d’Andorra. En segon lloc, i deixant la qüestió de Mònaco a banda, hem de sol·licitar a la ciutadania paciència i confiança davant d’aquest projecte. Encara no tenim el resultat final de la negociació i, per tant, resulta impossible prejutjar el resultat quan el debat sobre la matèria sensible no està conclòs.

El Govern, amb l’acompanyament de les forces polítiques que formaran el pacte d’Estat, podrà cloure les negociacions i presentar el text de l’acord. No tinguin cap dubte que tots plegats tenim l’interès a tancar el millor acord per al nostre país. Aquest text s’explicarà en detall i serà públic. Un cop explicat es convocarà un referèndum vinculant que decidirà si es tramet al Consell General per a la seva aprovació o no. Davant d’aquest escenari, quin risc correm que pogués justificar una aturada de les negociacions? Si es considera un bon acord s’aprovarà i si es considera un mal acord no s’aprovarà. No hi ha, doncs, cap risc crític per a Andorra.

I feia menció a la confiança perquè cal recordar que el Govern actual és fruit d’uns resultats electorals que van decidir una majoria absoluta que portava un programa on, de manera clara, es definia el full de ruta amb relació a l’avançament de les negociacions amb la UE. El Govern ha de prosseguir amb el compromís contret: finalitzar les negociacions del millor acord possible per a Andorra i, després d’haver-lo explicat a bastament i haver-lo fet públic, sotmetre’l a l’aprovació de la ciutadania.

Generar dubtes en el conjunt de la població sobre qüestions que no estan del tot redactades (o gens ni mica en algun cas) és un exercici de poca responsabilitat política i no hauria de ser la tònica del principal partit de l’oposició. D’ell s’esperaria una actitud d’implicació crítica, mitjançant el pacte d’Estat, per poder recomanar, arribat el moment, el sentit del vot a la seva militància i electors. Esperem que, un cop puguin llegir el text final de l’acord, les veus que avui parlen de riscos demà hi puguin veure oportunitats per a Andorra i les seves ciutadanes i ciutadans. Entretant, de risc real no n’hi ha gens ni mica. Negociar no implica acceptar. Negociar implica només acordar-se sobre una proposta que, posteriorment, la ciutadania haurà de validar.

Landry Riba, Secretari d’Estat d’Afers EuropeusSecretar d'esta