La tribuna
Negociacions amb la UE: contradiccions, sorpreses i línies vermelles amenaçades
Quantes vegades hem dit que “la UE no fa mai un vestit a mida”?
Quantes vegades hem dit, des d’Andorra Endavant, que “la UE no fa mai un vestit a mida” en el sentit que la UE respecta els seus principis fonamentals? Quantes vegades hem dit que si entres en el mercat interior has de seguir les regles del joc, començant per empassar el cabal europeu, és a dir, les directives europees que ens vindran de Brussel·les?
Què implicaria de facto? Paraules de Govern. Es necessitarien més recursos públics, traductors, amb la creació d’una oficina de traducció i la contractació de traductors independents per assumir les exigències europees. Més funcionaris, és a dir, un sobrecost considerable per a l’administració pública. El Govern està fent un estudi per xifrar els recursos que li faran falta per l’aplicació del cabal europeu.
Pel que fa al Consell General, parlament d’Andorra, passaria el mateix. Es veu que caldria crear una comissió legislativa específica d’afers europeus que implicaria probablement la contractació de secretaris i lletrats, tenint en compte el volum de les directives que passaran pel Consell.
A més del sobrecost evident, ens podem preguntar: podrem rebutjar una directiva futura si posa en perill l’equilibri d’Andorra? És la pregunta que vam formular al cap de negociació per Andorra que ens va explicar en tota transparència com funcionaria.
A l’arribada d’una nova directiva, la Unió Europea ens enviaria el text. Andorra tindria la possibilitat de proposar-hi modificacions, que podrien ser acceptades o rebutjades per Europa. Andorra tindria dret a formular una demanda d’adaptació a la normativa o un període d’adaptació que seria avaluat(da) pel comitè mixt, compost al 50% per la part andorrana i al 50% per la part de la UE. És el comitè mixt que tindria el poder de decisió. Llavors, vam preguntar: “Què passaria si la part andorrana no es posa d’acord amb la part Europea?” Resposta de Govern: “Tribunals o arbitratge”. Vam repreguntar: “Andorra té dret de vet?” Resposta: “No”.
Si el Govern explica les grans oportunitats d’accedir al mercat interior amb milions de consumidors potencials, no diu que el mercat interior és un mercat amb milions d’empreses europees, que són molt competitives.
Si l’Acord ens permetria instal·lar-nos a un dels països de la UE més fàcilment, els ciutadans europeus, les empreses i professions liberals de la UE podran instal·lar-se a Andorra amb més facilitat. Què vol dir? Més competència per a les empreses andorranes, més ciutadans de la UE sense control sistemàtic d’antecedents penals del Govern, saltant-se en part la nostra política d’immigració, que ens ha permès, fins ara, ser un dels països del món amb més seguretat ciutadana.
La UE ja ha avisat que Andorra no podria demanar els antecedents penals pels ciutadans de la UE, de forma sistemàtica. El cap de Govern ens havia dit en una reunió del pacte d’estat que “afectaria poc, ja que les residències rebutjades per antecedents penals eren persones fora de la UE.”
El grup parlamentari Andorra Endavant va comprovar precisament el contrari amb una pregunta oral formulada pel nostre conseller general, Marcos Monteagudo, a la ministra d’interior a la sessió del Consell General del 13 de juliol del 2023. Resulta que els últims anys, el 70%-80% de les residències rebutjades són ciutadans de la UE. El Govern va anunciar després que seran les empreses les que demanaran els papers d’antecedents penals. Pregunta: “Aquestes empreses podran tenir represàlies judicials a la UE si rebutgen una persona amb antecedents penals, tot i tenir una llei de protecció promesa pel Govern?” No traiem aigua clara a l’assumpte. Veiem les nostres línies vermelles descolorides.
A més a més de tot això, notícia bomba per a la banca andorrana del divendres passat: “Europa tanca la porta als bancs del país per 10 anys”. Notícia espantosa matisada pel cap de negociació a la comissió d’exteriors del mateix divendres. Resulta que la UE va fer una consideració a Andorra que deia que teníem un màxim de 10 anys per adaptar el nostre sector financer a les directives europees i que mentrestant els bancs d’Andorra no podrien instal·lar-se als mercats europeus. En canvi, els bancs de la UE, ells sí que, des del minut u, podrien venir a instal·lar-se a Andorra. Consideració rebutjada per Andorra per la no reciprocitat.
Resumint, les negociacions són tempestuoses, amb un vent de suspicàcies i preocupacions, amb les declaracions del vicepresident de la Comissió Europea: “Des de la UE no s’acceptaran avantatges fiscals”. Unes declaracions incorrectes, segons l’Executiu, que afirma que la fiscalitat no entraria en l’Acord. La preocupació s’ha accentuat per la decisió de Mònaco de suspendre les negociacions amb Europa, una decisió política compartida plenament per Andorra Endavant, que tenia aquest posicionament escrit en el seu programa electoral i que va guanyant més adeptes polítics amb el temps.
I si valorem què pot passar a Andorra si no se signa l’acord amb la UE?
* Carine Montaner, Presidenta d’Andorra Endavant