El creixement d'Ordino

Va bé que el comú d’Ordino faci públicament sessions informatives com la d’aquesta setmana parlant del futur urbanístic, del creixement i expansió urbana. Alertat ja l’any passat per una més que possible expansió immobiliària a ritme desbocat, va demanar al Govern poder canviar excepcionalment el pla d’ordenació i urbanisme parroquial d’Ordino, perquè no se’ls escapés de les mans i mirar de contenir, que no aturar, les noves construccions d’habitatges. I fa mig any encara aturava les concessions de llicències d’obra nova, precisament per poder realitzar els estudis de revisió de POUP i donar-li un caire més conservador, sense tanta superfície d’ales per construir a tort i a dret.

A la reunió de poble es van presentar els preliminars del nou POUP i l’endemà la premsa anunciava el nombre màxim d’habitants que permetria: 16.465; una quantitat que representa dos vegades més que la població actual de la parròquia, uns 5.000 habitants comptats al ras. De seguida salta l’alerta i ens posem la mà al cap: tanta gent? Però la sorpresa inicial queda esmorteïda i ens sembla fins i tot exagerada si advertim la població que l’anterior POUP permetria, que multiplicava per 16, tret que la informació fos errònia, el nombre d’habitants que cabrien als habitatges si s’hagués arribat a construir el volum permès. Si fem càlculs i multipliquem 5.000 per 16 surt la xifra de 80.000 arengades, perquè si algú creu que és bo i saludable encabir com si es tractés un casco d’arengades tanta gent, és signe d’haver perdut el seny, el sentit comú i el sentiment d’equilibri social. 80.000 persones a la parròquia d’Ordino, que ja prou mostres d’atapeïment mostra, seria l’asfíxia física i això portaria l’asfíxia anímica.

Aquestes xifres emanen de la fredor dels càlculs que durant dècades els gabinets d’arquitectura i urbanisme han fet, tenint en compte només els pams de terra edificables i descurant la major part dels condicionants que un habitatge requereix per a viure-hi: aigua de boca, electricitat, vials d’accés, clavegueram, claror diürna i foscor nocturna i voreres amples per on puguin anar i venir gent i cotxets de criatura, on sigui més important un banc per seure i reposar que el pal d’un semàfor, i carrers que siguin carrers i no carreteres, i parades de clípol segures, suficients i còmodes i així tantes coses més que fan més agradable o clarament insuportable viure en un indret.Ordino es posa sempre d’exemple quan es parla de mantenir la fesomia i construir a l’estil tradicional d’abans. I això val pel que és el mig del poble, però enfora ja costa més d’acceptar que “Ordino és la parròquia més ben conservada”. Però bé, tornant a la reunió de poble en què es va parlar del nou POUP, i a la quantitat d’habitants, els 16.465 que aquest permetria encabir a la parròquia, fa de bon escoltar dels equips tècnics que hi participen, xifrar en el doble d’ara, és a dir, en 10.000, la quantitat de gent que faria “sostenible” el creixement. D’aquí no s’hauria de passar. Com que és una quantitat ja prou alta, i a algú ja li pot semblar un casco d’arengades mig ple, caldrà fer perquè en l’ocupació del sòl ara espai obert es facin les coses amb prou enteniment i seny, fins i tot amb generositat, per no haver de penedir-se’n, a la curta o a la llarga, quan viure-hi sigui semblant a allò que entenem com a enxovament urbà.