A la tardor, ni fred ni calor

Fa menys d’una setmana que hem endegat nova estació meteorològica. Amb el rerefons constant del canvi climàtic, un ja no sap si el contingut de l’adagi que he triat per títol tindrà o no validesa. Mentrestant, però, no aniria gens malament que la pluja regués abundosament la natura que ens envolta. De passada, ens faria una bona esbandida mental a tots i alhora trauria pols de carrers i teulades.

Miquel Martí i Pol li va dedicar un poema. Heus ací un petit tast per emmarcar l’eix del meu article: “Amb la tardor i els carrers deserts / i el silenci a la nit i a la certesa / de saber-me a recer, com una barca vella / en qualsevol port oblidat / l’estiu s’allargà molt / i tant de sol m’ha colrat en excés”.

De fet, la tardor és la primavera de l’hivern... I la pagesia, que ho sap prou, coneix rebé unes altres dites en aquest entorn: “A l’hivern forner i a l’estiu taverner, amb raó o sense, sembra fins a la tardor”. A la sementera li aniria rebé una bona remullada després de la plantada.

La paremiologia és un cabal de saviesa, costums i tradicions. El nucli central de cadascuna de les seves sentències esdevé una alenada d’aire fresc que ens esperona l’ànim: “Si plou pel setembre, la tardor bé entra” / tardorada verdadera, per Sant Mateu la pluja primera / l’hort de tardor manté el bon senyor /la tardor segura segura, Sant Francesc la procura” (em permeto recordar que aquest sant s’escau el 4 d’octubre, que ja el tenim a tocar).

Tot i això, també podem decantar la balança envers altres degotalls... Com ara “tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern seré, / tardor amb serenera, hivern amb ventera, / a la tardor, la foscor fa por i cauen les fulles a muntó, / la tardor porta tristor.” Serà per això –i pel risc de pluja– que a la tardor no es fa gairebé cap festa major ?

De la tardor ens cal aprendre que, malgrat que les fulles caiguin, l’arbre segueix dempeus.