El ciberbullying és violència

Entre els objectius de desenvolupament sostenible per al 2030 hi ha el de posar fi a totes les formes de violència contra els menors i, per tant, hem de decidir com a societat com aturem un fenomen de violència entre els joves com és el ciberassetjament, també conegut com a assetjament en línia o ciberbullying.

El ciberbullying és un important desafiament polític i també un greu problema social i de salut, ja que posa en risc el benestar dels menors, i per això cal afrontar-lo involucrant de forma plural tota la societat, tenint molt clar que la violència sempre és inacceptable i que les víctimes mai en són responsables.

Pel que sembla no hi ha una definició consensuada entre els especialistes que investiguen el ciberbullying, però sota aquest anglicisme podem identificar un conjunt de conductes individuals o grupals consistents a agredir, humiliar o avergonyir una o diverses persones de forma verbal o psicològica, de manera reiterada i sostinguda en el temps i contra la voluntat de la víctima.

El ciberbullying no és, per tant, una simple broma sense més importància.

L’agressor utilitza el correu electrònic, el mòbil, els videojocs o les xarxes socials per fer mal a la víctima, publicant informació falsa d’ella o dades personals reals, compartint sense permís fotografies o vídeos privats, realitzant comentaris públics despectius, humiliants o d’odi, o suplantant la seva identitat digital, tot aprofitant l’àmplia audiència que li dona l’entorn digital per fer-ne una divulgació universal.

Una falsa sensació d’impunitat fa que l’agressor no tingui por a ser atrapat i el fet que la tecnologia li permet atacar la víctima sense estar-hi present físicament fa que pugui exercir aquesta greu modalitat de violència psicològica contra una persona amb la qual té una clara relació de desigualtat de poder.

La víctima no sempre sap qui hi ha darrere i sovint no es pot defensar de manera fàcil, ja que de vegades no pot desconnectar o escapar-se com ho faria al carrer, fet que la converteix en una persona molt vulnerable perquè l’agressor practica el ciberbullying en qualsevol lloc i moment del dia o de la nit, fet que el fa omnipresent a la vida de la víctima, que no té fàcil escapatòria sense ajuda.

La permanència a internet d’allò que es publica, la velocitat de difusió –compartir, reenviar– i les dificultats per esborrar-ho fa que les conseqüències per la víctima siguin greus, ja que la petjada que deixa el ciberbullying a internet difícilment s’esborra.

De fet, el ciberbullying és un problema greu de salut pública a causa del seu intens i perjudicial impacte sobre les víctimes i els especialistes en les seves investigacions ja han acreditat que hi ha una relació causal entre el ciberassetjament i diversos efectes greus per a la salut física i psicològica de les víctimes.

Aquesta nova modalitat de violència psicològica contra els menors té diversos actors com són l’agressor, la víctima i els observadors o testimonis i, per tant, una de les claus per erradicar-lo és analitzar quina és la posició que prenen els testimonis davant del ciberbullying.

Així, des de menors que animen o ajuden l’agressor en la seva estratègia macabra, a altres que es riuen de la víctima, a aquells que simplement observen el fet de forma passiva sense implicar-s’hi o finalment els que sempre ajuden la persona necessitada encara que aquesta no demani assistència o no sàpiga com fer-ho.

Per tant, és importantíssim aconseguir que els testimonis mai donin suport a l’agressor quan hi ha un comportament violent com el ciberbullying i que es posicionin sempre al costat de la víctima, i així, a més d’ajudar-la, cal que comuniquin els fets ràpidament a qui tingui competències per investigar-los i sancionar-los.

No podem deixar de banda el fet que els menors esperen de nosaltres, els adults, que tinguem una resposta ràpida i activa davant del ciberbullying, ja que som nosaltres els que els hem educat sota el mantra de la tolerància zero davant la violència i, per tant, en un cas de ciberbullying els adults no podem minimitzar la violència, justificar-la o simplement mirar cap a un altre costat.

No podem perdre en cap cas la confiança dels menors en nosaltres.

Cal, per tant, que ens posicionem com a societat de forma activa i coordinada per protegir els menors i atacar el ciberassetjament, amb una estratègia preventiva i global i en el marc d’un programa pensat i basat en evidències científiques i no en ocurrències extravagants, però partint sempre del fet inqüestionable que la violència sempre és inacceptable i que les víctimes mai en són responsables, mai.

* Ramon Arnó Torrades, CEO de la Família Digital