“La deu tenir petita”

“Deu tenir una titola petita, pobret, un complex d’inferioritat.” Vaig llegir aquest comentari amb referència a l’afer Rubiales. No és el primer cop que, a internet, s’apel·la públicament a la mida dels genitals quan hi ha una gran enemistat amb algú. L’any passat, la mateixa Greta Thunberg, en resposta a unes provocacions de l’Andrew Tate, va desafiar-lo via Twitter que li enviés una llista dels seus cotxes esportius a l’adreça smalldickenergy@getalife.com. Segons l’Urban Dictionary, small dick energy és una expressió que no té res a veure amb la mida real del penis, però a mi no se m’escapa que la tria d’aquesta particular expressió lingüística no és gens innocent. És un cop d’efecte per intentar humiliar i abatre l’adversari, envaint la seva intimitat a través de missatges indirectes. Cal recordar que el duel Thunberg-Tate va ser èpic. Segons la Wikipedia, el tuit de la Greta Thunberg és el quart que més likes ha rebut. En concret, 3,8 milions de likes! Fins i tot la Rebecca Solnit –la feminista que va inspirar el terme mansplaining– va aplaudir la seva gesta en un article a The Guardian.

Es podria dir que aquests comentaris només són una ficció humorística i que ningú se’ls hauria de prendre malament. Tanmateix, convé precisar que això no és realment humor, sinó una burla. És una mena de comodí que es pot utilitzar en qualsevol ocasió en què es vulgui atacar algú del gènere masculí, especialment si es tracta d’un individu masclista. És un recurs fàcil, atès que no cal exercitar gaire el cervell. En la meva opinió, una mofa sobre la “titola petita” no és gaire diferent de si en lloc de la mida dels genitals es fa referència a l’orientació sexual, al pes corporal o a les capacitats intel·lectuals –segons el cas, s’especulen, es constaten o es magnifiquen certs atributs de l’adversari, en un intent de ridiculitzar-lo a través d’un estigma o d’un tabú social–. No obstant això, hi veig algunes diferències. Per exemple, a diferència del col·lectiu LGBTQ+, no hi ha un moviment i unes organitzacions socials que se’t poden tirar a la jugular si penges un comentari que es pugui considerar ofensiu. Una altra particularitat és que, a diferència del pes corporal, la mida real del penis no és quelcom visible en el dia a dia, i és una informació que normalment es manté dins de l’àmbit privat. Em refereixo al fet que si en un grup d’amics algú es mofa sobre la mida dels genitals d’algun personatge famós (i ningú es queixa), llavors el que fa el comentari es pot quedar amb la falsa sensació que no està ofenent a ningú del grup.

És un exercici sa preguntar-se per què hi ha comentaris que –per a alguns– se suposa que tenen gràcia, i d’altres que es consideren de mal gust. Per exemple, crec que a ningú se li acut insinuar que el Rubiales o el Tate tenen càncer de penis. També és sa preguntar-se si aquests comentaris són masclistes. Si presumir de tenir un membre viril de grans proporcions o competir per veure qui la té més gran es consideren actituds masclistes, no ho és també contraatacar algú a les xarxes socials insinuant que té un penis petit?