La disponibilitat d'aigua és una qüestió de present i de futur (I)

Assegurar la gestió eficient de l’aigua és un requisit fonamental per preservar l’equilibri mediambiental, social i econòmic d’Andorra. En efecte, la gestió raonada dels recursos hídrics representa un repte de gran envergadura per a nosaltres i per a les generacions futures. La situació actual de l’aigua a Andorra exigeix una reflexió profunda i col·lectiva per determinar un full de ruta a l’alçada de les circumstàncies.

L’any 2022, Andorra va experimentar una reducció de les precipitacions d’entre un 30 i un 65% respecte a la mitjana dels darrers anys, amb un clima més sec i calorós. Aquests dies, seguim amb preocupació l’establiment de restriccions d’aigua a La Massana, fruit de la disminució dels nivells dels dipòsits d’aigua d’entre un 50 i un 65%. De nou, estem davant d’un fet que posa de manifest la volatilitat dels recursos hídrics aquí i arreu.

Per això, des del Grup Parlamentari de Concòrdia, volem compartir amb vosaltres l’anàlisi que fem de la situació de l’aigua a Andorra en aquest primer article. D’aquí a uns dies, en un segon article, plantejarem les reformes ambicioses que pensem que s’han de dur a terme i finalment, en un tercer article, exposarem els objectius que es pretenen assolir, a mitjà i llarg termini, amb aquestes reformes. Per donar suport a la nostra anàlisi i reflexió, utilitzarem les dades emprades pels tècnics del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia en l’informe Estimació de la despesa hídrica per usos 2022 (vegeu quadre).

Segons les dades del 2022, el cabal captat d’aigua va ser de 81 M de m3, d’un total estimat de 161 M de m3 disponibles anualment, dada que suposa l’ús d’un 51% dels recursos hídrics. Des del nostre punt de vista, és crucial no sobrepassar aquest límit, especialment si tenim en compte la incertesa en les precipitacions futures i la dificultat d’ampliar les xarxes de distribució.

El que sí que podem fer és optimitzar la gestió de l’aigua des d’un punt de vista nacional que permetria reequilibrar el repartiment dels usos de l’aigua. En aquest sentit, els estudis de capacitat de càrrega han de determinar el sostre de creixement basant-se en la disponibilitat de recursos naturals i la preservació de l’entorn natural. Consegüentment, també ens haurem de replantejar el model de creixement d’Andorra, que gira al voltant dels sectors de la construcció i del turisme.

En el consum domèstic, el volum d’aigua captat (10,5 M de m3) supera el volum facturat (6,7 M de m3), amb una diferència del 35%, un element distorsionador que ens trobem també en altres usos, com els hidrotermals (diferència del 40%).

En els usos agrícoles, les dificultats són patents, amb ramaders que han de recórrer distàncies més llargues per abeurar els seus animals perquè els abeuradors naturals (basses) s’estan assecant. Al mateix temps, els agricultors conviuen amb restriccions d’accés a l’aigua per la disminució del cabal de les captacions.

Pel que fa als usos no consumptius, l’ús hidroelèctric predomina, amb més de 66 M de m3 captats, seguit de la producció de neu i l’aqüicultura amb 1,3 M de m3 cadascun. Aquesta darrera coincidència ens interpel·la.

De manera general, el 2023 mostra una reducció significativa del cabal en les captacions d’aigua. Tanmateix, convé esperar l’informe anual per confirmar aquesta tendència i poder fer-ne una comparativa exhaustiva.

Pel que fa al consum individual, hi ha un augment en el consum diari, arribant als 227 L l’any 2022 (cabal facturat) comparat amb els 208 L del 2021. En base al cabal captat, aquesta xifra ascendeix a 353 L, cosa que ressalta la necessitat de reduir les pèrdues a les xarxes.

La diferència entre la captació i la facturació és evident, però tenim un segon element distorsionador, la impossibilitat de discriminar entre el consum intern i el turístic. La incertesa en el càlcul del consum per càpita, especialment pel turisme, és un desafiament crucial que s’hauria de resoldre amb l’obtenció de dades més fiables. Potser aquestes dades en demostrarien que no estem tant lluny de l’objectiu fixat per la Llei 25/2022, del 30 de juny, d’economia circular de situar el consum d’aigua per sota dels 150 L per persona i dia.

L’aigua cobreix una necessitat bàsica i, més enllà de l’aire que respirem, és el bé més preuat que tenim. Necessitem més perspectiva de temps per poder valorar la disminució sostinguda dels recursos hídrics i, alhora, hem d’actuar immediatament. Avui dia, estem navegant a vista i sense rumb, amb un marge de maniobra molt reduït davant de canvis sobtats de paradigma pel que fa als recursos hídrics.

*Jordi Casadevall, Conseller general de Concòrdia