Més oportunitats que riscos

Setmana intensa, la passada: Unicef va realitzar la Setmana de la infància amb RTVA i dimarts 10 va coincidir amb el Dia internacional de la salut mental, amb el documental Generació Porno i amb l’estrena de La Mesías com a culminació final!

En la programació de RTVA es van destinar tres espais a la temàtica escollida per Unicef Andorra d’aquest any: l’educació afectiva-sexual i les conductes de risc en línia. I el Dia internacional de la salut mental, a més, es va realitzar un programa especial aprofundint sobre l’impacte de la pornografia en la salut mental dels joves,que pretenia reflexionar sobre els riscos que comporta el visionat d’aquest contingut.

I us preguntareu, què té a veure tot això amb l’estrena de la nova sèrie dels Javis La Mesías?Els fenòmens virals, aquells que corren i es precipiten de pantalla a pantalla, i dels quals es parla a tot arreu, són els que atrapen els oients i els voyeurs. Així comença la sèrie sobre un grup musical que està arrasant a les xarxes i cridant l’atenció per la seva excentricitat. No és tan així quan es parla de salut mental, malgrat que les dades publicades amb motiu del Dia de la salut mental ens anunciaven que nou milions d’adolescents a Europa d’entre 10 i 19 anys viuen amb un trastorn mental. A Andorra, concretament, el 17,4% d’adolescents presenten símptomes greus o moderadament greus compatibles amb una depressió. Però això no és viral, ni tan sols mereix més d’una setmana d’atenció als mitjans, a les xarxes o de boca-orella, a menys que no vagi acompanyat de titulars més sensacionalistes. Al llarg de la Setmana de la infància d’Unicef s’ha debatut amb professionals, periodistes i joves sobre els riscos als quals s’enfronten diàriament famílies i menors quan agafen un dispositiu amb accés a internet i hi naveguen lliurement, il·limitadament i sense un acompanyament protector i que interpreti o doni respostes als continguts que es troben sense buscar-lo, ja sigui des de la publicitat, com a via de contactar en línia amb propostes sexuals, manipuladores o de xantatge. Sobretot les famílies, mares i pares, sobrepassades per continguts, informacions, publicitats i missatges en xarxa, impossibles de contenir, imploren maneres de gestionar l’ús de les pantalles dels fills i filles. Allò de limitar, conèixer, controlar, acompanyar, protegir o saber què fer davant l’abús dels adolescents de casa (i no tan adolescents) amb les xarxes socials, els videojocs, els vídeos, les sèries, en resum, les pantalles d’ús individual. I és que les iniciatives individuals no són fàcils, ja que la manca de suport dins la societat és evident. Posem, per exemple, la indústria de la pornografia, que és molt potent davant de les petites apostes d’una pornografia ètica, controlada o de pagament, que no denigri la figura femenina ni exigeixi al mascle comportar-se com un ésser primitiu a qui es valora més per l’actitud superviril, violenta i sàdica. Aquest és l’aprenentatge actual de la majoria de nois, que a través del visionat d’aquests continguts estan considerant que això és el que se n’espera. I aquesta lluita, contra una indústria consolidada, és la que posa en perill milions de menors i posa en compromís la seva educació afectivosexual.

Entre pares, mares, fills i filles el canal de comunicació s’ha d’obrir i treballar des de ben aviat i no deixar-lo mai per asfaltar, sinó que cal revisar-lo i tenir-ne cura constantment. Si aquest canal està obert, els i les menors s’apropen, demanen i comparteixen. Sovint cal llegir entre línies, interpretar i anar més enllà del que ens diuen. Interessar-se per les emocions que els acompanyen per poder comprendre i atendre en conseqüència.

El missatge de l’adult pot ser clar si hi som per vetllar, escoltar, protegir el seu futur, tenir cura de la seva intimitat, afavorir un entorn segur, en què allò que ha de venir s’atengui amb confiança, criteri, límits i respecte cap a si mateixes/os. La Mesíasés l’exemple d’una família distòcica, abandònica, que deixa a l’empar de qui sap què els seus fills. Qui sap què hi ha en el fons de la pantalla, de les xarxes socials… de les aplicacions o videojocs més populars i les publicitats que apareixen aleatòriament i a un sol clic. Preguntar, estar atents, interessar-se, compartir amb altres pares i mares, i retardar l’adquisició del primer smartphone poden anar sent algunes de les bases d’una millor educació en l’ús del meravellós món dels continguts digitals.

*Marta Albert Babot, Psicòloga - Junta directiva Unicef Andorra