L'essència de l'escriptura

El Premi Nobel de literatura d’enguany s’ha atorgat a un escriptor noruec, Jon Fosse. A través d’aquest article intentaré dibuixar una mica el seu perfil. Ho faig amb l’ànim d’engrescar tothom a llegir-lo. Ningú no en quedarà decebut. Ansal contrari. Val molt i molt la pena.

Té 64 anys i escriu de fa gairebé 30 anys. Potser allò que algú qualificaria d’una vocació un pèl tardana. Té obres d’assaig, contes, poesia, literatura infantil, novel·les i –sobretot– se’l situa al món dels guions teatrals. Malgrat que pugui semblar un desconegut, les seves obres s’han traduït a més quaranta idiomes. Al seu país el valoren tant que el rei d’allí li va concedir –ja fa temps– la Grotten (una residència honorària, propietat de l’Estat). És dins les instal·lacions del Palau Reial. Vull pensar que, en aqueix entorn, la pluma deu anar sola quan es posa a compondre i/o a escriure.

Més d’un lector es preguntarà el perquè del títol que he triat per a aquest escrit. Tan senzill com pel fet que en Fosse manté que la seva ambició persegueix que el nucli d’allò que escriu sigui transparent com l’aigua. També, que reflecteixi els entorns locals i universals, a l’ensems. Això sí, sempre vol defugir tota mena de protagonisme i afegeix: “Prefereixo ignorar allò que escric. Tan sols cerco ésser molt precís quan ho faig.” La discreció, doncs, esdevé un dels seus trets més remarcats.

Se’l considera el Beckett del segle XXI. La profunditat emocional de la seva obra palesa una narrativa senzilla, profunda, tendra i molt curosa. Pren el relleu de l’escriptora francesa Annie Ernaux, en un premi literari molt important arreu del món i dotat amb 920.000 euros. Poca broma!

Al llarg dels darrers 10 anys, certament aquest guardó ha escenificat alguna sorpresa. Per exemple, l’any 2016 es va concedir a Bob Dylan“en haver contribuït a crear una expressió poètica dins la gran tradició de la cançó nord-americana”. La resta de la llista –a banda de la ja referida Annie Ernaux– seria la següent:

–Alice Munro (2013)

–Patrick Modiano (2014)

–Svetlana Alexiévich (2015)

–Kazuo Ishiguro (2017)

–Olga Tokarczuk (2018)

–Peter Handke (2019)

–Louise Glück (2020)

–Abdulrazak Gurnah (2021)

En l’àmbit de l’estat espanyol, podem vantar-nos de citar quatre escriptors afamats que van assolir aquest cim:

–José Echegaray (1904)

–Jacinto Benavente (1922)

–Juan-Ramón Jiménez (1956)

–Camilo-José Cela (1989)

Off the record –i amb certcalçador–podríem afegir-hi el peruà Mario Vargas Llosa, que també compta amb la nacionalitat espanyola. En detriment seu, posant-hi més pa que no pas formatge, potser s’ha fet més famós–a casa nostra– ocupant pàgines de l’anomenada premsa del cor que no pas per altres temes.

De cara a cloure l’article, em permeto recordar que la idea dels Nobel té el seu origen en la figura de n’Alfred Nobel, descobridor de la dinamita. Abans de morir va deixar escrit que el capital dels seus estalvis s’apliqués a crear una fundació que premiés aquelles persones que s’havien distingit per fer una contribució significativa i d’un pes específic important envers la humanitat. Va ser l’any 1901 –aproximadament cinc anys després de morir–que la idea esdevingué una realitat.

Les modalitats del guardó abracen cinc àrees o matèries: física, medicina,química, literatura i pau. En aquest darrer, justament la premsa del dia que tanco aquest article publica la notícia que s’ha concedit a l’activista iraniana Narges Mohammadi..., pel seu activisme en favor dels drets de la dona. Tenia por que el comitè hagués arribat a tenir la barra de pensar en l’estirabot vomitiu de donar-lo a Josep Borrell, vicepresident de laComissió Europea i màxim representant de la UE en matèria de seguretat...

... Moltes cimeres, un munt de declaracions alsmass media, dinars i sopars de gala fent el passerell... però ens apropem als 20 mesos de guerra. Tenim tot el dret a pensar que tant ellcom la seva parentela política demostren molta inutilitat o poques ganes d’arranjar el focus. Tots ells se’n poden anar a pastar fang.