Millorar la negociació amb Europa (II)

Un cop defensat a l’article anterior com s’ha de negociar, penso que ara toca definir les alternatives. Alternatives que es presenten per enriquir el debat i les opcions. Són dos alternatives que venen d’idees d’altres persones.

Penso que per als interessos econòmics presents i futurs d’Andorra, l’obertura d’Andorra a l’economia global s’hauria de replantejar. Per la mida de les empreses, sectors econòmics presents i potencials d’Andorra l’entrada al mercat únic no té gens d’interès.

Els governs d’Andorra d’ençà que van obrir la darrera negociació amb la Unió Europa només han tingut al cap que existeix l’accés al mercat únic per a la diversificació i la internacionalització d’Andorra. Jo penso que tenim dues dimensions a desenvolupar que s’adapten millor al nostre interès.

Primer, una dimensió global. Andorra podria demanar l’entrada a l’Organització Mundial del Comerç així com continuar ampliant els seus acords de no-doble imposició amb estats del món. Amb la digitalització, tindria tot el sentit que Andorra donés una dimensió global a les seves empreses de serveis digitals.

Segon, una dimensió regional. Un cop Andorra pot esdevenir un vector de generació de riquesa i prosperitat de dimensió més global, hauria de trobar l’encaix per compartir i potenciar la riquesa amb els veïns pròxims. Hauríem de fer virar l’acord d’associació amb la Unió Europea d’un accés global al mercat únic, a esdevenir la negociació d’un nou i innovador format d’acord regional. Hauríem de proposar i innovar una nova integració regional específica per al Pirineu. Es tractaria que Andorra compartís serveis amb els veïns com l’hospital i el sistema educatiu, alhora que Andorra i les seves empreses troben en l’àmbit regional un nou espai per desenvolupar-se en un format de prosperitat, lleialtat i seguretat compartida.

Hauria de ser un model únic d’integració entre regions d’estats membres de la UE amb estats no membres de la UE. La condició clau seria que fos un acord entre estats membres de la Unió Europea amb petits territoris tercers que fossin accessibles només des d’un altre estat membre de la UE. Amb aquesta condició, s’alliberaria Europa de convertir Andorra en un precedent d’acord per a altres estats, faria l’acord regional més assumible i s’adaptaria a l’article 8 del Tractat de Lisboa. Potser la clau seria negociar primer amb França i Espanya per definir-lo. Ha de ser quelcom nou, res a imitar del que negocien. Hauríem de negociar de la mà de França i d’Espanya a Europa. Si transformem la defensa de les especificitats d’Andorra a una defensa dels interessos regionals d’una regió europea de muntanya, una aturada de l’actual acord que estem negociant amb Europa serà molt millor rebuda per França i Espanya i ens donaria oxigen per recomençar la negociació amb Europa.

Andorra podria iniciar un seriós procés de definició d’una proposta d’integració regional. Andorra ja va agafar la iniciativa amb l’acord duaner dels noranta, ara hem de recuperar la iniciativa i anar a trobar nous mecanismes que puguin ser del benefici d’Andorra, Espanya, França i Europa.