Pàtria Europa

Europa, un continent que ha experimentat els alts i baixos de la història a través dels segles, s’enfronta a un moment crític. Amb 27 estats membres que, en molts casos, han mantingut les seves pròpies identitats i fronteres nacionals durant dècades, és l’hora de despertar un sentiment patriòtic europeu entre la seva població. Només mitjançant aquesta unió de cor i ànima, inspirada en els valors i somnis dels pares fundadors de la Unió Europea, podem esperar abordar amb èxit els desafiaments que se’ns acosten en un futur incert.

L’Europa actual és un mosaic de cultures, històries i tradicions que reflecteixen una riquesa única i variada. No obstant això, aquesta diversitat també ha portat a diferències marcades en qüestions polítiques i econòmiques i, a vegades, fins i tot a tensions entre els estats membres. En aquest context, és més crucial que mai recordar les arrels i les aspiracions compartides que van inspirar la creació de la Unió Europea després de la Segona Guerra Mundial.

Un dels pares fundadors de la Unió Europea, Robert Schuman, va afirmar: “L’Europa no es farà d’una sola vegada ni en una sola obra, sinó a través d’una sèrie concreta de fites que creen primer una solidaritat de fet.” Aquesta solidaritat, que es va cristal·litzar a través de l’establiment de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA) el 1951, va marcar el naixement d’una Europa unida. En el mateix esperit, el conseller polític i econòmic francès Jean Monnet va destacar que “no som estats que s’uneixen, som pobles que s’uneixen”.

Històricament, Europa ha estat escenari de conflictes, guerres i divisions. Tanmateix, a través de la visió dels pares fundadors, aquest continent va iniciar una nova era de cooperació i pau. Avui, aquest esperit europeu s’ha de revifar i fomentar, no només com una resposta als reptes interns sinó també com una eina per abordar els reptes globals. Com també Andorra, amb esperit europeu, ha de seguir cooperant amb la UE.

Els membres de la Unió Europea han après a viure en pau i prosperitat durant moltes dècades, gràcies a la solidaritat i la cooperació. No obstant això, el món està canviant ràpidament i Europa s’enfronta a nous desafiaments geopolítics. Les tensions entre els països de l’entorn soviètic i la creixent influència de la Xina en els afers mundials demostren la necessitat d’una Europa unida.

Així mateix, és innegable que les tensions transatlàntiques s’han intensificat en els últims anys. Europa no pot romandre passiva davant d’aquests canvis en les relacions internacionals. Hem de ser capaços de defensar els nostres interessos i valors comuns. Això no significa que hàgim de veure els Estats Units com a adversaris, sinó més aviat com a socis en qüestions d’interès comú. Un sentiment patriòtic europeu no ha d’oposar-se a una col·laboració transatlàntica, sinó més aviat reforçar la nostra capacitat de defensar les nostres prioritats i valors en l’àmbit global.

En aquest context, cal recordar que Europa és una petita península del supercontinent euroàsiatic. Els europeus no en som prou conscients de l’abast real d’Euràsia. Per això, és important que Europa s’unifiqui en termes polítics i econòmics. Les divisions internes debiliten la capacitat de la Unió Europea per fer front a aquests reptes globals. Només mitjançant un sentiment de pertinença comú i una determinació de treballar junts, Europa pot mantenir la seva influència i defensar els seus interessos a escala internacional.

Sobre aquesta determinació d’anar plegats, era l’any 1952 quan Alcide De Gasperi, el primer president de l’assemblea parlamentària de la CECA, pronuncià unes paraules que encara ens interpel·len: “Constituir aquesta solidaritat de la raó i del sentiment, de la fraternitat i de la justícia, i insuflar a la unitat europea l’esperit heroic de la llibertat i del sacrifici que han estat sempre el de la decisió en els grans moments de la història.”

El desafiament de despertar el sentiment patriòtic europeu no és senzill. La història i la cultura de cada estat membre són úniques i no és possible ni desitjable eliminar aquestes diferències. Tampoc les andorranes. Tanmateix, hem de ser capaços de reconèixer allò que ens uneix i, alhora, respectar i valorar la diversitat que ens fa forts.

El compromís de la Unió Europea amb la pau, la democràcia i els drets humans, així com l’economia més gran del món, són raons suficients per despertar un sentiment patriòtic europeu. Hem d’apreciar allò que hem aconseguit fins ara i treballar junts per millorar i defensar els nostres valors compartits. Com va dir Jean Monnet, “res és possible sense les persones, però res pot durar sense les institucions”.

És l’hora de passar a l’acció. Això no significa esperar al demà, sinó començar avui mateix. Hem de fomentar l’educació i la consciència europea entre els joves, perquè entenguin la importància de la cooperació europea i la influència de la Unió Europea en les seves vides. També hem de fomentar el diàleg i la comprensió entre els estats membres, i reforçar les institucions de la Unió Europea per garantir la seva eficàcia. Igualment, ens hem de prendre molt seriosament l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea, seguint el camí marcat per la divisa al nostre escut, perquè ens trobem en un dels grans moments de la nostra història.

Recapitulant, tant Europa com Andorra enfronten un futur incert, i només mitjançant un sentiment patriòtic europeu podem esperar afrontar amb èxit els desafiaments que se’ns acosten. Recordem les paraules dels pares fundadors de la UE i posem-les en pràctica avui. Només mitjançant una Europa unida i fortament compromesa amb els seus valors i interessos comuns podrem fer front als reptes geopolítics i econòmics.