Solucions a la crisi de l'habitatge i necessitat d'uns electes proactius

La crisi de l’habitatge és un desafiament, una alarma social que requereix una acció coordinada per part del Govern, del Consell General i de la societat en general pensant evidentment en la gran feina de les associacions que lluiten contra la pobresa com la Creu Roja i Càritas, entre altres, i del seu paper crucial per a la nostra societat andorrana.

Després de molts anys d’adopció de mesures polítiques superficials sense treballar el fons de la qüestió, era hora d’agafar el bou per les banyes i d’implementar polítiques i mesures concretes per garantir l’accés a un habitatge digne per a tots. Hem perdut temps, però com diu la frase popular val més tard que mai.

Tota la classe política comparteix el fet que s’han d’adquirir per part de Govern habitatges assequibles, incentivar les inversions en aquest àmbit, desenvolupar polítiques d’habitatge social i establir mecanismes de regulació per lluitar contra l’especulació immobiliària i del mercat del lloguer. El problema és que el resultat de les accions que s’estaran duent a terme no es veuran d’un dia a l’altre. Malauradament, cal cert temps. Es necessiten uns quatre anys per veure el fruit d’aquestes accions.

La inflació dels preus del mercat dels pisos de lloguer disponibles és alarmant i demanava una acció urgent per part del Govern via l’elaboració d’un projecte de llei relatiu als lloguers. Objectiu principal del projecte de llei inicial? La continuïtat dels contractes de lloguer per tal de protegir els llogaters contra l’augment salvatge dels lloguers durant el temps de la posada en marxa de la totalitat de les mesures.

Des d’Andorra Endavant som conscients que des de la minoria parlamentària la nostra responsabilitat principal és la millora dels projectes de llei via esmenes. Aquestes modificacions tenen com a objectiu reforçar els aspectes positius del projecte de llei, corregir possibles mancances o incoherències i tenir en compte les possibles conseqüències, buscant equilibris tot actuant de manera responsable.

És per aquest motiu que Andorra Endavant va proposar canvis al projecte inicial de llei dels lloguers. Quines propostes hem fet?

1. Que totes les pròrrogues siguin per quatre anys a condició que el llogater hagi complert totes les seves obligacions contractuals com ara el pagament del lloguer, el respecte de l’estat del pis i de l’edifici i la prohibició de sotsarrendament total o parcial del pis.

2. Volem eliminar la possibilitat de pujades de l’IPC en la majoria dels casos. La dada de la inflació no s’hauria d’aplicar en aquells contractes on les despeses es paguin a banda, ja que s’entén que això ja es reflecteix, justament, en aquesta factura. Demanem la justificació de les despeses del pis per evitar un “augment encobert” del lloguer via el pagament de les despeses. En canvi, si el lloguer de tipus forfet ja inclou aquestes despeses, s’autoritzaria a aplicar l’IPC.

3. Paral·lelament, i com a mesura “per compensar els propietaris que han aplicat un lloguer molt baix”, s’ha optat per una mesura que permetria, en aquests casos, apujar els lloguers. Si aquesta se situa per sota dels sis euros per metre quadrat s’avalaria una pujada del fins al 6%. Si el preu està entre 6-7 euros per metre quadrat, només un 5%. Tenint en compte que el preu raonable seria uns 8 euros per metre quadrat i que el mercat actual inflacionista dels pisos de lloguer disponibles se situa prop votant dels 18 euros per metre quadrat.

4. En cas de venda efectiva de la unitat immobiliària ja llogada, l’arrendatari està protegit i el nou propietari ha de respectar les pròrrogues del contracte de lloguer firmat pel propietari anterior.

5. Els casos de no aplicació de la llei seria només per ús social, per ús propi o familiar fins al segon grau amb declaració jurada i presentació dels justificatius (electricitat...) per evitar abusos i trampes. En cas d’incompliment del període de quatre anys, la persona propietària ha de destinar novament l’arrendament a favor de terceres persones. La renda derivada del nou contracte d’arrendament ha de ser d’un valor inferior o igual al que s’aplicava abans de destinar l’habitatge corresponent a l’ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau. Seria un gran canvi respecte al procediment actual. Ara el control es fa a posteriori i sobre la base d’una queixa quan el llogater ja ha marxat.

Aprofitant la mà estesa i l’escolta activa en aquesta legislatura, debatrem totes aquestes qüestions en el si de la comissió legislativa amb la majoria i les minories per tal de millorar el text inicial. La resolució de la crisi de l’habitatge no pot limitar-se únicament a les accions governamentals. Necessita maduresa política de totes les forces polítiques per afrontar els problemes fugint del rèdit polític i del populisme. Calen uns representants del poble andorrà proactius amb propostes treballades fugint dels discursos simplistes desconnectats de la realitat i dels equilibris socioeconòmics.

*Carine Montaner, Presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant