Vers una economia més productiva

Andorra ha basat el seu creixement econòmic a créixer en capital i en nombre de treballadors. La tendència ha estat a fer més cases, més turistes, més atraccions d’oci i més capital estranger.

Es va instaurar ja fa dècades el mite que havíem de diversificar l’economia i cercar noves activitats. La diversificació es va convertir en l’objectiu principal. Així, vam oblidar una estratègia de desenvolupament eficaç. La diversificació no permet objectius compartits, desvalora els sectors que ens donen riquesa i no concreta quins sectors hem de potenciar.

Penso que el gran repte d’Andorra és fer més amb menys, combinant negoci amb sostenibilitat. D’una banda, el PIB creix per un augment del factor capital o del factor treball. De l’altra, el PIB també creix per un augment de la productivitat dels factors. Aquí hi ha la clau: la productivitat. Per exemple, Suïssa és un dels països més productius del món, així paga uns salaris molt elevats i els seus negocis estan més orientats a fer productes de qualitat. Suïssa, encara que té un entorn molt liberal i global per a determinats sectors, protegeix i subvenciona fortament la seva pagesia, impulsa les seves tradicions, inverteix molt en educació i controla la immigració.

En cercar augmentar la productivitat dels factors podem generar més riquesa amb un creixement més sostenible i donar-nos un objectiu de país clar i pragmàtic que permeti ser liberal o proteccionista depenent dels interessos. Per exemple, esdevenir molt liberals i globals amb els serveis digitals, alhora que molt proteccionistes i subvencionar fortament l’agricultura i ramaderia tradicional.

Així fomentem un model econòmic alternatiu viable. La productivitat permet harmonitzar els objectius de creixement econòmic, els interessos de les empreses i de tots els sectors privats, els interessos dels treballadors (la productivitat implica salaris més alts), les polítiques públiques i el respecte al medi ambient i la sostenibilitat. En canvi, la diversificació no concreta.

Augmentar la productivitat dels factors seria que el sector turístic ven a preus més elevats i paga salaris més alts als seus treballadors. En canvi, créixer turísticament sense millorar la productivitat és fer-ho amb més treballadors i més places hoteleres (més capital i treball), però a preus i salaris iguals (sense augmentar la productivitat dels factors). Per exemple, el sector més productiu de l’economia andorrana actual és el sector financer. Ocupa el 4% del total d’assalariats i genera aproximadament el 15% del PIB d’Andorra. Així, amb menys treballadors i poc impacte ambiental aporta més riquesa i ingressos a l’Estat.

Anar a ser més productius no vol dir que deixem de cercar nous sectors, només que hauríem d’anar fent mesures encaminades a fer les coses el millor possible. Així tindríem un objectiu a molt llarg termini que ens uneixi i depassi governs i altres curts terminis i la diversificació arribaria de manera natural. No perdríem els ingressos actuals i tindríem un projecte de país. Amb la diversificació semblava que havíem de deixar de vendre tabac per anar a produir semiconductors, però així no avancem perquè no és realista.

Hauríem de combinar la productivitat amb el respecte pel medi ambient i la cohesió social. La productivitat, si no s’emmarca en valors, només ens guiaria a fer macrogranges de vaques o gratacels.

Si replantegem l’urbanisme i la normativa de construcció, es pot augmentar la productivitat. Hauríem de prohibir construir en determinats terrenys amb molta inclinació que impliquen molts treballs previs, impulsar el valor del disseny d’interiors, fomentar la fusta com a material de construcció o fomentar les cases passives. Si replantegem l’estratègia turística, es pot potenciar el patrimoni cultural i natural fent un país més atractiu que desenvolupi noves ofertes privades amb marges més elevats. Si afegim més recerca i innovació al sector de la salut, ampliem les perspectives dels nostres professionals i la qualitat que rebem els usuaris.

Un altre vector de la productivitat és l’ús eficient dels recursos i la tecnologia. Caldria créixer més en innovació. Cal millorar la productivitat gràcies als avenços de la ciència i a un canvi cultural consumint menys recursos. Penso que podríem fomentar models econòmics més sobris sense perdre benestar. La clau seria millorar la productivitat aplicant les noves tecnologies i nous models d’economia circular, fent un major aprofitament de materials locals i fomentant l’agricultura i ramaderia tradicional. Crec que tecnologies com les energies renovables, el cotxe autònom compartit i el transport públic, la bomba de calor residencial, la intel·ligència artificial i l’agricultura i ramaderia regeneratives i tradicionals ens ajudarien a augmentar la productivitat. També hauríem de consumir béns més duradors, produïts localment, i reparar i reciclar més. Finalment, les activitats de serveis digitals ens ofereixen un altre camp de desenvolupament enorme.

Amb un objectiu comú com la productivitat, podem donar coherència a l’estratègia turística, les estratègies d’inversió de FEDA i d’Andorra Telecom, les activitats d’Andorra Recerca i Innovació o Andorra Business, el sistema educatiu, la fiscalitat, la normativa urbanística, les subvencions al sector ramader, el suport a la indústria, els plans d’estudis de la formació professional i la universitat, la recerca i la innovació del sector de la salut, la digitalització i els acords internacionals. Així anem orientats.

Encara que no arribarem a la perfecció, si definim un objectiu clar i compartit som imparables com a país. Fer tot el que fem el millor possible és la clau.