La conquesta de l'espai

La història de la humanitat és un trist reguitzell de guerres i dominacions, la majoria d’elles causades per l’avarícia i la set de poder. Només cal repassar amb ulls atents (i esbatanats!) el que ha passat a Europa en els darrers 500 anys. O el que passa ara mateix al món: dotzenes de cruels guerres simultànies de les quals sempre surten malparats els mateixos: els més humils i més febles de la societat. Ens hauria d’afectar íntimament la consideració de com dirigents polítics i militars, des de la seva confortable seguretat, decreten una guerra essent sabedors de la ingent quantitat de joves que envien a la mort quan encara no han conegut la vida.

“L’home és un llop per a l’home”, ens adverteix Plaute. L’home massa sovint és un animal egoista, rapaç, manta vegades despietat. La seva agressivitat no només s’adreça als altres membres de l’espècie humana, sinó també a la resta de les espècies animals i al conjunt de la naturalesa. L’afany de domini i d’enriquiment atempta directament contra el que fa possible la vida a la Terra, els ecosistemes bàsics.

Cal reconèixer, a més, que la manca de sensibilitat i d’escrúpols no només té a veure amb els individus, sinó també amb les institucions que regulen i administren la societat: els estats, les regions, els municipis. I no cal dir amb les corporacions econòmiques, que cerquen el guany immediat a qualsevol preu.

El gran pensador italià Luigi Ferrajoliafirma que a la vora dels drets fonamentals hi ha els béns fonamentals: l’aigua, l’aire, les masses forestals, els glaciars, etc., que cal respectar per assegurar la supervivència de les espècies. El visionari filòsof defensa la necessitat d’una Constitució de la Terra, per damunt de les Constitucions dels diversos Estats. I no va errat. Cal mirar lluny davant l’accelerat i generalitzat procés de destrucció en marxa.

Hem de contemplar amb enorme preocupació com a mesura que avança la desaparició de la superfície glaçada de l’Àrtic els països que l’envolten han encetat una aferrissada competició per a posicionar-se per a l’extracció en benefici propi dels recursos que atresora, en lloc d’enfortir els acords conduents a la seva protecció integral. Però l’afany depredador dels humans no es limita al globus terraqüi. Fa pocs dies la premsa informava que l’Índia ha guanyat la cursa entre diversos països (els EUA, el Japó, Israel, Rússia) per arribar primer que els altres a la cara oculta de la Lluna. L’objectiu sembla que és comprovar si hi ha aigua que permeti iniciar l’explotació dels minerals del nostre satèl·lit. El mateix model de depredació de la Terra exportat sense miraments a l’espai, on de moment no hi ha cap regulació. Com al salvatge Oest, el primer que arribi prendrà possessió del màxim que pugui abastar, en perjudici de la resta.

És aquest un camí desitjable? No seria hora de plantejar seriosament–cívicament, humanament, moralment– un gran acord del conjunt de països del món per a una exploració pacífica i cooperativa de l’espai? No és hora de començar a pensar, en línia amb Luigi Ferrajoli, en una Constitució de l’Espai?

* Joan Ganyet i Solé, arquitecte