Toni, ens n'has fet una de grossa

És un quart d’onze de la nit.

El meu trasbals avui ha estat immens.

He perdut un extraordinari amic i molt més. Andorra també ha perdut molt més. Ha perdut el Toni, el Toni Martí.

Només ara en aquestes hores de la nit puc començar a expressar quelcom del que sento, del que ja trobo a faltar.

No cal que sigui jo mateix qui reveli les seves qualitats com a polític. El nostre poble ho va fer en diverses ocasions.

La persona, em va atreure la persona. La seva espurna màgica, que encenia qualsevol cervell, la seva capacitat i valentia, les seves anàlisis, la seva amistat sense cap frontera, ell, ell, en Toni.

Junts, de costat a la sala vella del Consell General, vam passar estones inoblidables; al despatx del grup parlamentari, a l’antic Col·legi de les Monges, discussions eternes sobre problemes eterns, solucions ràpides als mateixos problemes, enfrontaments acalorats al pàrquing de Casa de la Vall... Tantes coses viscudes, amic meu!

Com a cap de Govern em vas fer patir. Vas fer allò que tan bé feies d’ara sí, ara no, o potser fem el contrari... Una manera –la teva– de calmar els ànims i soscavar les opinions dels que tenies davant per trobar la millor de totes i anar endavant.

Hores i hores de parlar i més, per buscar les solucions als problemes i trobar-ne el camí, no sempre fàcil, pensant en les persones d’Andorra, la terra que tant t’estimaves.

La teva confiança en mi va ser el tresor que sempre guardaré, que sempre tindré.

“No cal estar d’acord, cal que estem d’acord que no ho estem i pensem el perquè”, em deies... i ho feies, amb no pocs enemics guanyats pel camí.

Estimat, molt estimat Toni, ens n’has fet una de grossa avui. No t’has tornat a presentar a la comesa més important de la teva vida i ens has deixat a tots sense candidat.

D’haver-te pogut presentar, hauries tornat a guanyar, Mon Ami.

No seràs divendres al dinar que vam quedar, però seràs al meu cap fins que jo també no em pugui tornar a presentar a cap més comesa.

Et tinc en el meu viure, no marxaràs mai.

Abraçada, amic meu.