Parlem (i parlarem) de l'urbanisme a Escaldes

Estem a punt de tancar llistes electorals per als comicis comunals del 17 de desembre. Els quatre anys de mandat arriben a la seva fi i ara comença el procés democràtic que provocarà que cadascuna de les candidatures defensi el seu projecte per alspropers quatre anys. Nosaltres, evidentment, partirem de la feina feta que seguirà la mateixa dinàmica si la ciutadania ens manté la confiança. Parlarem sens dubte d’habitatge i, com no, d’urbanisme.

Els darrers anys hem vist com el centre de la parròquia s’omplia de torres, canviant la fisonomia de la parròquia i també del nostre país. Els alts edificis han crescut durant aquests darrers anys, però cal saber que tots ells van ser aprovats perDAdurant el mandat anterior al nostre. El 2018, l’equip demòcrata de la Sra. Trini Marín va aprovar la revisió del Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP), que va permetre la construcció d’edificis de 20 plantes a canvi de cap o gairebé cap benefici per a la ciutadania. Ha canviat el paisatge, han tret vistes i sol a molts ciutadans de la parròquia. Aquesta nova ordenació va incentivar l’especulació amb l’entrada d’una allau de projectes nous de venda a preus exorbitants que no han ajudat gens amb relació a la greu problemàtica de la manca d’habitatge a preu assequible. Totes les torres que ara s’imposen al nostre paisatge de muntanya, que poc podia estar preparat per a aquesta nova línia constructiva, van ser aprovades perDA. Insisteixo perquè sembla que hi hagi qui vulgui ara oblidar-ho o tergiversar la veritat. Durant els quatre anys del nostre mandat no se n’ha aprovat cap. És de justícia recordar-ho i tenir-ho present perquè ara, de cop, sembla que a ningú li agraden les torres, ningú es fa responsable de la seva irrupció, ni tan sols els que en el seu dia les van impulsar.

Però la veritat és tossuda i l’hemeroteca, també. I el cert és que va ser la Sra. Trini Marín i els seus, de la mà deDA,qui va aprovar el canvi urbanístic, i que el meu equip comunal i jo vam intentar canviar-ho quan vam entrar a la corporació ara fa gairebé quatre anys. Des del comú vam encarregar informes jurídics per saber com podíem revertir una decisió que havia deixat el centre de la parròquia irrecognoscible a canvi de res (o senzillament d’una vorera ampla o d’uns petits espais encimentats i poc atractius).

Els experts en la matèria ens van alertar que modificar un paràmetre essencial com és l’aprofitament urbanístic en un procés de modificació del Pla d’Urbanisme no era possible. És a dir, que calia mantenir elsmetres quadratsedificables als quals tenien dret els propietaris de les parcel·les del Clot d’Emprivat. En altres paraules, el mal ja estava fet i poc marge hi havia per remeiar-ho.

Això no ens va aturar a l’hora de buscar solucions. La construcció de les torres havia deixat la zona del Clot d’Emprivat mancadad’espais públics. L’única opció que teníem de millorar la zona durant el nostre mandat comunal era modificar la forma de les futures torres per a poder alliberar un màxim d’espai pública nivell decarrer.

El comú va destinar molts esforços per revertir la situació i després d’una negociació intensa amb els propietaris vam aconseguir modificar elPOUPper tal d’incrementar la cessió d’espai públic, és a dir, el percentatge de terreny que els propietarishaviende posar a disposició de la ciutadania.

En concret, la modificació impulsada pel nostre equip comunal ha permès que el percentatge de cessió d’espai d’ús públic augmentés de manera molt important. Vam passar d’un 15% disgregat posat en qualsevol espai de les illes urbanístiques a un 50% o fins i tot el 64% d’espai lliure de cada parcel·laconcentratsen llocs estratègics per a arribar al tan desitjat pulmó verd del centre d’Escaldes-Engordany. És a dir, amb el canvi hem aconseguit que com a mínim la meitat de la parcel·la de construcció acabi esdevenint espai públic. Això, a efectes pràctics, permetrà que la ciutadania disposi de més zones verdes.

Veurem què passarà les setmanes a venir, peròque ara aquells mateixos que van provocar el canvi de paisatge actual de la nostra parròquia abanderinl’oposició ales torresés, com a mínim, sorprenent i potser fins i tot d’una hipocresia diria que inacceptable.

*Rosa Gili, Cònsol major d’Escaldes-Engordany