Grues i habitatge

L’any 1990, quan Barcelona estava en obres permanents per la proximitat dels Jocs Olímpics del 92, un bon amic va pujar a Andorra a passar el cap de setmana. Quan ens vam veure, dies després, em va fer un comentari que em va sorprendre d’allò més.

“Noi, sembla que a Andorra també estigueu preparant les Olimpíades; crec que he vist més grues a Andorra la Vella que a Barcelona.”

Estem parlant de l’any 1990. Des d’aquella data Andorra s’ha modificat i transformat. I tot i que el progrés sempre és benvingut, mai m’he cansat de dir-ho (segur que en general la gent viu millor que abans), la transformació del paisatge és un preu massa alt.

Avui, des de casa, a Ordino, quan estava a punt d’escriure aquest article, assegut a la taula del pis superior que té una esplèndida vista sobre la vall, m’he adonat que puc comptar fins a deu grues, senyal inequívoc que la construcció segueix a un ritme brutal. I això que estem parlant d’Ordino, una de les parròquies que més han preservat l’entorn. Si des de casa compto deu grues, m’agradaria saber quantes n’hi deu haver a tot el Principat?

Per suavitzar una mica el tema, les grues són de color groc, que almenys es camufla una mica amb la tardor andorrana, el nostre particularIndian summerque malauradament també està canviant la seva cara.

Si a la construcció li afegim el problema de l’habitatge, el còctel resulta encara més explosiu i, a simple vista, irresoluble.

Les cases noves són per a gent que les compra, no per a gent que ve a treballar. I el conflicte és evident.Tampoc el Govern i els comuns tenen solucions i la bola va creixent.

Hi ha alguna manera d’aturar-ho? Ningú troba la fórmula màgica, perquè segurament no existeix. Tenim un país molt petit i hem crescut malament, amb poc control.

Al principi del creixement econòmic la gent que venia a treballar no tenia cap problema amb l’habitatge, trobava cases dignes on vivia a bon preu. Encara hi ha lloguers raonables a Andorra? Segur que sí, però els pisos ja estan ocupats; el que no hi ha són nous pisos a preus assequibles.

Fa un parell de dies s’ha creat la Coordinadora per l’Habitatge Digne; el Govern aplica algunes mesures per intentar alleugerir el problema; l’Associació de Propietaris de Béns Immobles creu que la política que es vol aplicar agreuja la crisi i la Unió Sindical també considera les mesures insuficients. No crec que les manifestacions ajudin especialment a arreglar un problema del qual tothom n’és conscient, i sembla clar que l’única solució passa, com deia Xavier Espot, per tramitar una proposició de llei conjunta. El dia16 de novembrese celebra el debat sobre l’habitatge. No es pot esperar cap miracle, però sí apropar-se a una llei, a un model que tingui en compte totes les parts implicades.