Origen de l'hotel Rosaleda (i II)

El primer any només funcionava el bar, on al principi, els diumenges, es feia ball.Després, amb el temps, aquest es trasllada al soterrani, on s’ha fet una sala de festes que té fins i tot camerinos per als artistes i per a les orquestres contractades. És el primer night club d’Andorra i era molt concorregut per la gent.

Quan arribaven les festes de Nadal, al menjador es muntava un pessebre de grans dimensions amb les figures (d’uns 30 a 40 centímetres cadascuna) que ens deixava la Srta. Pilar Garcia Falces,mestra de l’escola espanyola d’Encamp.

Un cop l’hotel està acabat, en Joan Martí parla amb el seu sogre, Joan Puigsubirà, de la conveniència de comprar el terreny on s’ha construït l’hotel. Ell, en Joan Martí, personalment,porta els diners (125.000 pessetes) al Sr. Serafí Reig per formalitzar la compra.

L’hotel Rosaleda s’ha convertit en l’hotel de més luxe, obert tot l’any, de tot el Pirineu, gràcies a les seves instal·lacions,a la seva gastronomia i a la cava proveïda dels millors vins, caves i xampanys de les grans marques d’aquella època.

Com que l’hotel no tancava mai, a l’hivern treballava amb un personal fix i aquest s’incrementava en arribar l’estiu amb brigades, per al menjador, de restaurants selectes de Barcelona, amb els quals tenia un acord perquè coincidia amb els mesos que els baixava la clientela.

La descripció de les instal·lacions i construcció de l’hotel no es fa aquí perquèja està degudament detallada en els escrits dels fons del Patrimoni Cultural d’Andorra.

Les instal·lacions, a la pàgina 10 de l’Informe sobre els valors culturals de l’hotel Rosaleda i la construcció, a Valoració patrimonial de l’antic hotel Rosaleda.

El 1950 consta com a hotel de primera classe a les guies turístiquesmés prestigioses, com ara la Michelin o les Guides Bleus (Hachette).

Lluís Capdevila, en el seu Llibre d’Andorra, publicat el 1958, el defineix com “tan luxós, tan confortable, com el Meurice parisenc, el Negresco a Niça o el Martinez a Cannes”.

Famílies benestants de Catalunya de gran poder adquisitiu pugen cada any a l’estiu a passar-hi llargues temporades, com la família Sabat (fabricants de teixits d’Igualada),les famílies Oriol i Bagués (joiersde Barcelona), exiliats catalans establerts a Cuba perpoder-se trobar amb la família catalana, la família Oranic i Mr. Hart, entre d’altres.

Mr. Hart ésun empresari milionari americà propietari d’una agència de viatges que cada any organitza un viatge per Europa i que sempre acaba a Andorra. Aquest, acostuma a venir amb cotxes americans de gran cabuda: De Soto (General Motors), Dodge… que en marxar ven a persones que volen grans cotxes (el Dr. Picart) o que fan viatges amb taxi col·lectiu (el Sr. Solsona, anomenat Tuto de Cal Xampainya) a Barcelona i a altres ciutats.

També és el lloc de trobada de tots els mestres de les escoles espanyoles d’aquella època: Srta. Pilar, Don Paco, Srs. Goya, Sra. Arana, Don Jesús...

A conseqüència de les guerres a Europa i a Espanya, en aquells moments va haver-­hi molts refugiats a Andorra i molts d’aquests van ser acollits i amagats a l’hotel, entre ells el Sr. Samuel Perenya, diputat de la Generalitat, buscat per la Gestapo.

Passat el temps, el Sr. Perenya va voler quedar-se al país i en Joan i la Lola van parlar amb el Sr. Cerqueda del Banc, propietari de l’hotel Mirador d’Andorra, perquè li lloguésl’hotel per a unes temporades i aquest ho va fer. Més tard, aquest hotel serà conegut per ajudar, amagar i refugiar els aviadors caiguts dels aliats i buscats pels alemanys.

També s’ha refugiat i està amagat a l’hotel, uns tres mesos, l’advocat Sr. Ramón Villeró, queés buscat per la policia espanyola. Només el Joan i la Lola saben del seu amagatall i són els que al vespre li porten el menjar i el beure i vigilen que no el vegi ningú quan surt per caminar una mica. Després, quan ja pot sortir i marxar de l’amagatall, posa un negocide roba, amb el Sr. Perenya i el Sr. Rebés, on avui hi ha la farmàcia Mitjavila, a l’edifici propietat del Sr. Rebés, a la plaça Príncep Benlloch d’Andorra la Vella: Magatzems Enclar.

Arriba també la família Sasplugues: dos nois i una noia, que venen de França i s’instal·len a l’hotel un o dos mesos. Un dels Sasplugues és l’alcalde del seu poble, és per això que han hagut de fugir.

Més tard lloguen l’hotel Mirador, que ja no està llogat pel Sr. Perenya.

Mentre dura la Segona Guerra Mundial, a l’hotel Rosaleda s’hi instal·len per temporades gendarmes francesos, vestits amb l’uniforme reglamentari.

Quan aquests marxen, els guàrdies civils espanyols, arran de l’actuació del maquis antifranquista i després d’assegurar-se’n parlant amb el Joan (“¿Martí ya se han ido?”) també s’hi queden allotjats (aquests, però, vestits de paisà).

Més endavant, a l’hotel se celebren la majoria de casaments, celebracions i festes d’Andorra.

Era també el lloc escollit pel bisbe Ramon Iglesias Navarri, Copríncep episcopal, per organitzar-hi exercicis espirituals i fer els viacrucis per la terrassa gran de l’hotel.

També s’hi organitzen reunions amb polítics del país a les saletes de l’hotel.

S’hi hostatgen grans personalitats polítiques andorranes i espanyoles, com els governadors i delegats del govern espanyol a la província de Lleida, entre altres.

L’hotel ha necessitat molts treballadors, sobretot a l’estiu, i sovint han estat de fora del país perquè tots els esdeveniments importants d’Andorra d’aquella època es feien allà, perquè era l’hotel que tenia més salons i espais per acollir els convidats i una gastronomia exquisida.

Molta gent de la parròquia d’Encamp està lligada d’una manera o una altra al’hotel Rosaleda, ja per haver-hi treballat, per haver-hi viscut, per haver conegut allà la seva parella o per haver fet allà festes i celebracions.

Quan l’hotel es va acabar, hi van anar a viure els avis Joan Puigsubirà i Teresa Tarridas.

El Joan i la Lola van tenir dos fills més, la Rosa Mari i la Mari Loli, nascudes totes dues a l’hotel.

A mesura que passa el temps, la resta de la família, germans, nebots, cosins… pugen a passar l’estiu.

El matrimoni Joan Martí i Lola Puigsubirà (coneguts com el Joan i la Lola del Rosaleda) s’ocupen i dirigeixen l’hotel fins al juny del 1955, que per desavinences familiars deixen l’hotel Rosaleda i marxen a Andorra la Vella, on obren l’hostal Andorrà a l’avinguda Meritxell davant de les Galeries Meritxell i dels magatzems Pyrénées, on avui hi ha la botiga Benetton.

A partir d’aquell moment s’ocuparà de l’hotel en Pere Puigsubirà.