Electors

L’admirat Albert, en una de les seves Visures recents, recordava que a les properes eleccions –en aquest cas, comunals– del pròxim dia 17 només podran votar trenta mil de les vuitanta mil persones que resideixen legalment en aquestes valls. Per si algú és tan despistat que no ho sabia o ho havia oblidat, els drets polítics, entre els quals el dret de sufragi, actiu i passiu, estan reservats en exclusiva als nacionals, els posseïdors del passaport signat tradicionalment pel cap de Govern.

Anècdota: en unes eleccions a la presidència del Barça, es van anul·lar un grapat de vots perquè estaven signats per Marc Forné. I és que l’encarregat d’omplir els formularis va fer constar com a signant, en lloc del titular del document, el cap de Govern del moment, que l’avalava.

Deixant de banda aquest fet curiós, el nostre sistema jurídic és el que és, dimanant de la Constitució ratificada en referèndum fa trenta anys i les diverses iniciatives que s’han activat per canviar algunes normes, com ara el temps de residència requerit per adquirir la nacionalitat, no han prosperat.

Ara que es negocia el tractat d’Associació amb la Unió Europea pot ser oportú recordar que un ciutadà de qualsevol dels 27 estats membres pot votar i ser elegit regidor, o fins i tot alcalde –equivalents aproximats del “nostre” conseller o cònsol– al seu lloc “estranger” de residència. I així, arribat el moment, podríem tenir un mandatari comunal d’origen espanyol, francès, portuguès...(britànic ja no, des del Brexit).

Aquesta, però, sembla una de les peculiaritats o excepcions al sistema comunitari acceptades de bon principi a Andorra en les negociacions per part de Brussel·les, entre d’altres limitacions a la llibertat de moviment i residència dels altres europeus. Hauria afavorit altres concessions i el reconeixement aquí d’aquest dret als altres ciutadans del continent? Mai no ho sabrem, per molt que ho intuïm.

El cas és que ja falta menys d’un mes per passar a les urnes personalment, i encara menys per dipositar la papereta prèviament al correu, o a la Batllia, per a les persones més discretes i que busquen més garantia de secret, o evitar-se el compromís de la trobada i la simulació davant dels diversos candidats o representants coneguts que es puguin trobar el dia d’autes a les dependències comunals. Que la malfiança sobre la preservació del secret ja es va manifestar, fins i tot, en seu judicial.

El que difícilment canviarà és que el ciutadà que voti ho farà segons les afinitats personals. Com també passa a les generals, quan es tracta d’escollir els membres del Consell General i, indirectament, el Govern. Perquè ja sabem que aquí, per molt que hi hagi partits, coalicions o agrupacions electorals per intentar l’èxit –amb vocació de permanència o ran sols conjunturals– el que a la fi decideix cadascú, o cadascuna, és el seu concepte del cap de cada llista, també de la resta el “cartell”, però menys.

Això sí, qui estigui disposat a exercir el dret –i deure moral- de participar en els comicis, el primer que ha de fer és consultar el cens, per confirmar que hi figura amb totes les dades correctes. Perquè si deixa passar el termini i hi ha alguna errada, involuntàriament passarà a engreixar –sense voler– la creixent nòmina de l’abstencionisme.