Salvem Andorra (II)

L’acord d’associació que estem negociant a parer meu és totalment inacceptable.

Primer, Andorra traspassa a la Unió Europea la seva sobirania legislativa. Andorra haurà d’incorporar dinàmicament les normes europees segons es vagin decidint a Europa. És a dir, Andorra transfereix el poder legislatiu a les institucions comunitàries. Un cop signat l’acord, no només hauríem d’aplicar el cabal comunitari actual, sinó que a partir d’aquell moment hauríem d’anar implementant dinàmicament tot el que les institucions comunitàries vagin decidint per sempre.

Segon, quan hi hagi una disputa entre Andorra i la UE sobre si implementem bé o no les normes europees o si Andorra legisla en contra o no d’una norma europea, serà el Tribunal Europeu de Justícia de la Unió Europea qui en resoldrà les disputes. Un Tribunal que mai serà neutre i que serà favorable als interessos de la UE.

Això simplement suposa un traspàs de sobirania inacceptable. Encara que 27 Estats europeus han fet aquest traspàs de sobirania, perquè sigui constitucional i raonable políticament aquest traspàs ha de tenir un element cabdal: són estats membres de la UE. Per tant, estats que són part i participen de les decisions de la UE. Els estats no membres de la Unió Europea Liechtenstein, Noruega i Islàndia, que amb els de la UE formen l’Espai Econòmic Europeu (EEA) tenen el marc institucional dels dos pilars. L’EEA té un tribunal propi per dirimir disputes i només van al Tribunal Europeu de Justícia si les dues parts ho acorden. A més, L’EEA té mecanismes formals per participar en el procés legislatiu europeu. Si hem d’aplicar dinàmicament la normativa europea a Andorra sense ser estat membre de la UE o de l’EEA, hem de poder tenir un mecanisme per participar de les decisions de la UE i hem de disposar d’un organisme neutre per dirimir-ne les disputes. La situació d’acceptar tota la normativa europea sense tenir veu en les decisions de la UE és inacceptable per tres motius.

Primer, és un greuge comparatiu amb la situació de Liechtenstein i de l’Espai Econòmic Europeu i suposa una pèrdua de sobirania inacceptable. Segon, contradiu la Constitució andorrana, perquè traspassa elements de sobirania a una institució de la qual Andorra no és membre. Un cop negociat l’acord, ens podríem trobar que el Tribunal Constitucional d’Andorra podria declarar l’acord d’associació com a inconstitucional. Demanaria al Consell General (a través de la iniciativa d’una cinquena part dels seus consellers) o al Govern d’Andorra que demanin un dictamen previ d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional, tal com l’article 110 de la Constitució andorrana permet. Tercer, signar un acord amb aquestes condicions ens comprometria per sempre. Un cop signat aquest acord Europa es quedaria amb una postura molt còmoda que mai més voldrà tocar. Probablement Europa mai més negociaria res amb Andorra. Europa ja tindria els microestats homologats i aplicant la normativa europea dinàmicament i així ja no s’hauria de molestar a negociar o a adaptar les seves institucions a un microestat d’uns pocs milers d’habitants. Andorra es quedaria ancorat amb un mal acord per sempre més i sense veu per poder participar de les normes que implementa, algunes de les quals podrien ser contràries a interessos clau d’Andorra. A més, si en el futur fos de l’interès d’Andorra esdevenir membre de la UE, encara seria més complicat. Per tant, Andorra té motius de sobres per poder oposar-s’hi.

Els Estats Units van tardar més de 100 anys a formar-se com a estat federal després d’independitzar-se. La integració Europea actual va començar en fa uns 70. No sabem si Europa esdevindrà uns Estats Units d’Europa. Andorra té decisions molt difícils de prendre amb Europa, amb un marge reduït de maniobra i amb moltes incerteses de futur. Cal ser realistes, no tot el que és desitjable per Andorra és factible, i cap opció arriba sense costos i sense riscos. Tanmateix, els termes d’un acord com el que negociem ara penso que és la pitjor opció des de tots els punts de vista. Per una banda, suposa una cessió de la sobirania d’Andorra a la UE sense les contraprestacions necessàries. De l’altra, si un dia Andorra volgués avançar més en la integració europea i esdevenir Estat membre de la UE, probablement ja no ho podria ser. Cal posar tots els esforços a definir un altre camí a aquest acord d’associació que ens permeti sobreviure i garantir el nostre futur. Andorra, argumentant bé, amb iniciativa i amb bona diplomàcia, pot trobar millors solucions.