Consens per a l'habitatge

Des del grup parlamentari socialdemòcrata estem sorpresos i molt contents. La setmana passada vam celebrar, com bé saben, el debat sobre l’acció política i de Govern en matèria d’habitatge, un debat monogràfic proposat pels nostres companys del grup parlamentari de Concòrdia i el conseller general no adscrit Víctor Pintos. Una sessió que va servir per posar negre sobre blanc la valoració de la situació en habitatge al nostre país i les propostes de cadascuna de les formacions parlamentàries. Una sessió que, per a nosaltres, va ser completament gratificant.

El grup parlamentari socialdemòcrata portem moltes legislatures reclamant al Govern actuacions sobre habitatge per tal d’evitar una situació com l’actual, però ens hem trobat, legislatura rere legislatura, la porta tancada; la negativa al diàleg i una posició d’enroc que ens ha dut fins on ens trobem avui, amb una greu problemàtica que no se sap com resoldre.

Només per posar algun exemple, la primera vegada que es va citar la necessitat de la creació d’un registre de la propietat va ser l’any 2018, amb l’aleshores consellera general del grup parlamentari mixt Rosa Gili. Han passat gairebé sis anys en els quals hem anat exposant el problema i ningú ens ha escoltat.

Però, en el debat de la setmana passada, sembla que el tarannà del Govern i dels grups parlamentaris que donen suport a l’executiu ha començat a canviar i una gran mostra van ser les aprovacions (dues per assentiment i una amb només els cinc vots en contra del grup parlamentari de Concòrdia) de les nostres propostes de resolució, que no eren pas menors.

La primera comanda al Govern que vam exposar va ser la de l’elaboració d’un índex de preu de referència, que operi com a mecanisme, entre altres, de l’entorn en el qual articular la política d’habitatge al nostre país. La voluntat d’aquest índex no és la de marcar un preu concret per als habitatges en funció de la zona on es trobin o de la seva tipologia, sinó que es tracta d’una forquilla de preu en la qual els habitatges que hi estigui per sota d’allò establert rebran bonificacions fiscals, mentre que aquells que estiguin per sobre del rang de preus es gravaran més intensament. L’índex de preu de referència és l’eina per aconseguir tenir habitatges a preu assequible i constitueix un element central per a les polítiques fiscals, de promoció, rehabilitació, millora energètica i altres mesures, com ara ajudes públiques. Aquesta és la proposta que només va ser votada en contra pel grup parlamentari de Concòrdia.

La segona comanda al Govern que vam fer va ser la de la redacció d’una llei del dret a l’habitatge que desenvolupi el dret constitucional a disposar d’un habitatge digne i estableixi els mecanismes públics per fer-lo possible. Així mateix, ha d’integrar la definició d’habitatge a preu assequible i habitatge d’ús social per a col·lectius més vulnerables i desenvolupar els mecanismes per assolir un parc immobiliari a preu assequible per cobrir les demandes de la societat. Finalment, una llei que abordi la sortida al mercat dels pisos buits, o en desús, o la solució a l’elevat nombre d’habitatges d’ús turístic (HUT), entre altres.

I, finalment, la tercera comanda, i potser per a nosaltres la més significativa, era l’establiment d’un pacte d’Estat per a l’habitatge que protegeixi i impulsi el dret a un habitatge digne i a preu assequible amb participació del Govern, els grups parlamentaris, els comuns, la societat civil, els propietaris de béns immobles i, en definitiva, de tots els agents concernits. Que estableixi les línies d’actuació i les programi –a curt, mitjà i llarg termini–, per fer front a l’actual emergència nacional. I per dissenyar una estratègia nacional única i global, enfocada des de la perspectiva del creixement sostenible, tenint en compte els reptes demogràfics i el futur dels joves i amb especial atenció a col·lectius com ara persones jubilades que viuen soles o famílies monoparentals.

Una proposta que únicament va patir un canvi: “Pacte d’Estat per l’habitatge” per “pla d’actuació d’habitatge”. Res més.

En conclusió, la setmana passada vam aconseguir gran part d’allò que fa anys anem reclamant per començar a solucionar de manera efectiva la problemàtica de l’habitatge: establir un índex de preus de referència, per incentivar fiscalment les bones pràctiques; redactar una llei que garanteixi l’habitatge digne i defineixi què és “preu assequible” (que, per a nosaltres, ha d’anar lligat a la renda familiar i no al preu de mercat) i “ús social” (per tal de protegir les famílies més vulnerables). I un “pla d’actuació” (o pacte d’Estat en els nostres termes), que serveixi per asseure tots els agents polítics i socials i estableixi una estratègia nacional i les línies de treball a curt, mitjà i llarg termini.

I estem molt satisfetes i satisfets perquè la situació no pot seguir així. Hem de castigar l’especulació i premiar l’accés a l’habitatge a preu assequible. Hem de fer que els pisos de titularitat pública –que el parc immobiliari públic– augmentin, per poder regular el mercat de l’oferta i la demanda –que no es regularà sol com apostava Govern fins a la setmana passada. Hem de parlar, primer de tot, de creixement sostenible, de quin model de país volem.

Així mateix, seguirem lluitant i defensant els drets de la ciutadania per introduir propostes com ara que l’IPC estigui vinculat a l’índex de revalorització dels salaris, la limitació de la compra forana d’habitatges, préstecs tous per fomentar la compra, millorar el règim dels habitatges d’ús turístic, préstecs per a la rehabilitació d’habitatges que es destinin a lloguer a preu assequible.

Volem mirar cap al futur amb esperança i, per això, necessitem anar tots a l’una, en la mateixa direcció. Amb l’aprovació de les propostes la setmana passada veiem més llum al camí a seguir, tot i que ara cal que Govern es comprometi amb les comandes i les dugui a terme de forma efectiva. Comencem a treballar plegats, pel bé del nostre país.

* Judith Salazar, Susanna Vela i Pere Baró, consellers generals socialdemòcrates