Gràcies a la joventut d'aquest país

A principi de novembre es va dur a terme la segona edició de la Setmana de sensibilització sobre addiccions i reducció de riscos, organitzada pe Projecte Vida i amb la col·laboració del comú d’Andorra la Vella, el servei de Joventut d’Andorra la Vella i el ministeri de Cultura, Joventut i Esports.

Enguany, la nostra intenció va ser enfocar-nos en tres àrees diferents per a la prevenció: xerrades dirigides als joves, als professionals que treballen amb joves i a les famílies. Estem convençuts que la prevenció i la conscienciació no seran efectives tret que aquestes àrees s’implementin de manera coordinada i transversal.

Després d’aquesta setmana, hem arribat a diverses conclusions: en primer lloc, creiem que en general no s’escolta prou els joves, al contrari, fem classes magistrals des de la nostra experiència que dista molt del que viuen ara els joves. Els asseguro que, després d’aquesta experiència i la de l’any passat, hem après que ells tenen molt a dir i els seus missatges són molt coherents. La majoria dels estudiants van expressar que prefereixen les nostres conferències en lloc de les que reben per part de les institucions. En preguntar-los per què ens vam adonar que la raó és molt més senzilla del que imaginàvem, els experts deSocidrogalcoholiFejarels preguntem les seves necessitats.

A l’inici de la conferència, els especialistes van preguntar als alumnes sobre les seves inquietuds sobre l’addicció. Els experts van contestar a les seves preguntes, van oferir les seves opinions objectives i, sobretot, els van brindar la seva atenció. Ens vam proposar desafiar els estereotips sobre l’addicció i en finalitzar cada conferència tots es van sorprendre d’alguna manera quan vaig compartir amb ells la meva experiència personal i,ohsorpresa!, no em vaig sentir jutjada, ni estigmatitzada, vaig percebre una curiositat sana i molt genuïna. La gran majoria dels joves van manifestar un enorme interès per conèixer els motius que em van portar a tornar-me addicta a l’alcohol, com aquesta addicció va afectar la meva vida, què opinaven els meus pares, si vaig arribar a desitjar la meva pròpia mort, entre molts altres interrogants. Res del que jo digui aconseguirà que deixin de consumir alcohol (la indústria de l’alcohol és molt poderosa i té els seus propis mitjans perquè el jovent en continuï consumint), però sí que els convidarà a reflexionar més sobre les conseqüències.

I jo em pregunto: estem escoltant prou els joves? Existeixen espais on adults i joves puguin comunicar-se sense jutjar-se mútuament? Estem culpant injustament la nostra joventut? Alguna persona ha mostrat curiositat per saber el motiu darrere de la utilització o experimentació d’alcohol i altres drogues per part d’aquests joves? Veritablement, no ho crec. Reflexionant un instant, ens adonem que aquests joves tenen una profunda història per explicar, molt per contribuir i una àmplia gamma d’emocions per expressar. A més, molts porten un gran dolor i la societat, l’escola i les famílies no els han proveït de les eines necessàries per manejar-lo.

Llavors, què hem de fer? Perquè criticar és molt fàcil.

–Escoltar la veu dels nens, adolescents i joves per construir junts un futur de justícia i de pau, una vida digna de tota persona. Sempre d’una manera assertiva. Personalment, en aquesta setmana he après molt d’ells, m’han ensenyat molt.

–Creiem que no podem limitar-nos a una setmana puntual, ja que la difusió i l’abast arriba fins on arriba. Així, s’haurien d’organitzar més setmanes de sensibilització al llarg de l’any,

–Necessitem informar més els joves, famílies i professionals sobre els perills reals i les conseqüències que aquestes substàncies i addiccions comportamentals tenen, tant a curt com a llarg termini.

–Hem de brindar tot el suport possible i difondre els espais juvenils que existeixen a totes les parròquies, que són espais creats per a ells,en els quals es poden sentir lliures d’opinar, crear vincles i no sentir-sejutjats.

–Oferir suport psicològic. A vegades pot haver-hi un mal ambient a casa o a l’institut, la qual cosa pot portar l’adolescent a desenvolupar una falta o manca emocional i fer-lo més vulnerable al consum de drogues. Acudir a un psicòleg pot ajudar-lo a desenvolupar mecanismes de defensa emocional i potenciar la seguretat en si mateix per dir que no.

–Més reforç positiu, és important educar l’adolescent en un ambient positiu i potenciar aquelles facetes que li van pitjor perquè no se senti frustrat.

–Ajudar elsjoves a desenvolupar el sentit crític. Un adolescent ben informat i amb sentit crític serà més capaç de tenir una visió real sobre el consum de drogues. Cal aconseguir que el jove jutgi les drogues tal com són: substàncies perjudicials per a la salut física i psicològica.

–Ser honestos amb nosaltres mateixos i ser coherents amb el discurs, és difícil evitar el consum de drogues en els joves si aquestes també es consumeixen a casa (incloent-hi el tabac i l’alcohol). Perquè el missatge contra les drogues sigui coherent i sincer ha de ser conforme amb la conducta dels pares.

–Autoexaminar-nos: els adults hem de ser capaços de fer autocrítica i no creure’ns posseïdors de la saviesa pel nostre recorregut de vida. Existeixen tantes realitats com persones.

Estic molt agraïda als professionals de Socidrogalcohol Francisco PascualiCarmenSala, aOihanIturbide,aJuanLamasdeFejar,a laPattyBaffinoi tot el seu equip, al comú d’Andorra la Vella, al servei de Joventut d’Andorra la Vella i al ministeri de Cultura, Joventut i Esports, al personal del CF de la Massana, del Britsh College i de l’institut María Moliner,atots els assistents a les conferències per regalar-nos el vostre temps. Però el meu més profund agraïment és per als alumnes del CF de la Massana,BritishCollege d’Andorra i institut María Moliner, per tot el que m’heu ensenyat. He après molt amb vosaltres. Gràcies de tot cor.

Per acabar, com deia Allende, ser jove i no ser revolucionari és una contradicció biològica.

* Eva Tenorio, Secretària executiva i vocal de Projecte Vida