Creat:

Actualitzat:

El 17 de desembre, eleccions comunals.

Tots els andorrans majors de 18 anys no tenen l’obligació, però sí el deure d’exercir el seu dret.

Ho dic perquè em vaig sentir menyspreada durant molts anys, quan les dones no tenien dret a votar. Al meu pare, que en pau descansi, li agradava molt la política, va ser cònsol de Canillo i conseller de la vall dos vegades, i jo durant aquells anys vaig fer llistes, vaig buscar vots i vaig escriure paperetes a mà, però res més.

El 1971 van donar el vot a les dones, però no van ser elegides fins al 1973.

Faré una mica de resum del procés electoral a Andorra.

Temps enrere, només votaven els caps de casa. La majoria d’edat era als 25 anys (el síndic no podia ser elegit fins als 30 anys), després va passar als 21 i ara, als 18 anys.

Els estrangers casats amb pubilla tenien el passaport andorrà, podien votar, però no podien ser elegits fins que el fill tingués l’edat de testar (testimoniar): 12 o 13 anys.

Els estrangers casats amb andorranes no pubilles no podien tenir el passaport ni ells ni els seus fills. Després la llei va canviar i tots van tenir el mateix dret.

Ara, un quan neix a Andorra encara que sigui de pare estranger té el passaport de seguida. Els residents han de viure més de 20 anys per tenir-lo.

Demano als andorrans que votin la candidatura o en blanc. Quan les llistes eren obertes podies triar els candidats.

El meu oncle que ha fet 100 anys i si Déu vol anirà a votar al comú.

També afegiré que abans si un candidat no tenia majoria al primer torn hi havia un segon torn o un tercer.

Voteu!, que les abstencions no són bones per al país. Si no voleu anar al comú aneu a la Batllia i els de fora, per correu.

Molta sort a tots els candidats i candidates!

tracking