El biaix argumental d'Units per Ordino

Després de veure els debats d’Andorra Televisió i del Diari d’Andorra, i llegir algunes de les entrevistes que s’han publicat amb el candidat a cònsol per la formació Units per Ordino, s’han encès els llums d’alarma en constatar que algunes de les afirmacions que fa l’ara candidat, el Sr. Enric Dolsa, no s’ajusten a la realitat. M’explico.

L’ara candidat parla de les ordenacions del 1999 i les qüestiona. Aquell text, entre altres propostes, limitava l’alçada de les noves construccions i en rebaixava una planta. El Sr. Dolsa, amb el grup que integrava en aquell moment, va participar en les reunions de treball amb els tècnics, advocat i tots els grups representats al comú. En les actes aixecades en el marc d’aquelles reunions s’hi reflecteix explícitament que el seu grup també va participar de forma activa en la redacció del text i no hi va fer cap oposició. Tot i això, en ser elegit cònsol en les eleccions d’aquell mateix any, el Sr. Dolsa va trigar dos mesos a anul·lar les ordenacions que ell mateix havia validat en les reunions de treball. Aprofito per destacar que el cost tècnic i d’assessorament legal d’aquells treballs va ser de 20 milions de pessetes (uns 120.000 euros) al llarg dels quatre anys que es van elaborar les ordenacions, uns diners de tots els ciutadans que van acabar a la brossa.

L’ara candidat parla del parc natural de Sorteny com un mèrit propi, quan el just és recordar la feina feta els anys precedents al seu consolat pel Govern, col·lectius vinculats a l’entorn natural com són els caçadors, i com no podia ser d’una altra manera, pel mateix comú d’Ordino. Un treball iniciat per l’aleshores ministra Olga Adellach i el consolat que vaig tenir l’honor de representar aquell mandat.

L’ara candidat, quan va entrar al comú el gener de l’any 2000, va assegurar davant la premsa que equilibraria els comptes de casa comuna. El resultat és conegut: en vuit anys de mandat va incrementar el deute fins als 25 milions d’euros.

L’ara candidat també fa referència a la compravenda del terreny de la Cultia. Aquella operació mai va ser coneguda pels membres del quart, que van assabentar-se de l’operació un cop ja s’havia tancat.

L’ara candidat, finalment, opina sobre les inversions i decisions al voltant de la gestió de l’aigua, com tots sabem un recurs natural essencial. Aquest afer és i ha estat cabdal i, mai millor dit, al llarg de tots els consolats. La feina de tots els governs comunals ha fet possible que Ordino gaudeixi d’un recurs tan preuat com és l’aigua. És el resultat de la feina feta al llarg dels anys.

Crec enèrgicament que les formacions polítiques, i molt especialment els seus representants, candidats i càrrecs electes, han de ser transparents, honestos i responsables. En política no tot s’hi val per arribar al poder o esgarrapar uns quants vots. Evidentment, tothom té dret a presentar-se a unes eleccions, faltaria més!, però també és ben cert que els candidats haurien de centrar-se a explicar els seus programes en comptes de fer afirmacions tendencioses o faltades de rigor

* Josep Duró, excònsol d'Ordino (1992-1999)