Pretext

Una altra vegada, el ministeri de Salut ha decidit ajornar sine die l’aplicació de la figura del tercer pagador amb caràcter general fins a avaluar si es crea un sobrecost a la CASS. Més que argument sembla, però és un pretext fals o com a mínim contradictori amb el que diu la mateixa parapública, que pràcticament el mateix dia negava aquest efecte negatiu, des de l’experiència.

L’experiència, l’assaig, ha estat la concessió d’aquest règim a la gent gran, que mantenia aquesta reivindicació des de feia més de deu anys, fins que la va aconseguir, sempre sense fer soroll al carrer, amb el sistema de la “gota malaia” en contactes directes amb el Govern.

La demanda d’aquest col·lectiu dels padrins i les padrines podria haver semblat d’entrada egoista i parcial, però estava ben fonamentada si afegim la dada que la pensió mitjana queda bastant per sota dels set-cents euros o, si es vol, amb prou feines per sobre de la meitat del salari mínim. I, a més de ser el grup social obligat a medicar-se més, és també el sotmès a més proves clíniques.

D’altra banda, en cap cas es pot atribuir directament als pacients –ni a aquests, ni a més joves– un abús del sistema. Perquè tots els actes mèdics, inclosa la dispensa de fàrmacs, a càrrec de la parapública, ha de venir avalada per una prescripció del facultatiu corresponent.

L’abús, per tant, seria imputable al “doctor” o “doctora”, i res més lluny de la realitat o, com a mínim, de l’habitual.

El ministeri, es podia llegir en aquest diari, “valora l’impacte de l’aplicació a padrins i discapacitats” per deduir el que implicaria la generalització. I també perquè es faci de manera planificada, ordenada i coordinada amb tots els actors implicats. Oi que ens sonen “els actors implicats”, o com a mínim alguns d’aquests actors i els seus interessos?

De veritat li cal al departament de l’executiu una altra valoració d’impacte o impactes? La mateixa caixa de seguretat social, ben poc donada a malbarataments i fins i tot a gestos d’esplendidesa, ja manifestava aproximadament en les mateixes dates que l’aplicació del sistema als primers col·lectius s’havia desenvolupat “sense incidents destacats”.

I anava més lluny, en demanar explícitament el Govern la generalització del sistema. Si l’òrgan encarregat de sufragar els costos no tan sols admet la viabilitat, sinó que en recomana que l’hi carreguin, qui es pot oposar, o posar-hi obstacles amb arguments veritablement vàlids? O més aviat caldrà dirigir la vista a algun, o diversos “actors implicats” amb capacitat d’influència en l’àmbit polítc.

Radicalment contrària a la divisa de la corona britànica hi ha la dita espanyola que ens cau més a prop: “Piensa mal...” Es veu, però, que en l’àmbit polític, la que sembla pesar més, a l’hora de segons quines decisions, és ben bé una altra: “Qui dia passa...” I més quan gairebé acabem de començar cicle electoral i no cabrà fins a d’aquí a tres anys un vot de càstig com el que diuen que ha predominat fa poc en alguna parròquia.

De manera que la Sra. ministra farà molt bé d’escoltar o seguir les opinions dels experts que més directament estan al cas, els de la parapública, que qualsevol altra veu, fins i tot que pugui semblar més propera en idees, o interessos.

I ara, per Nadal, bones festes a tothom. I, si cal, també “a totadona”.