El poder de la queixa

No hi ha res més catalitzador del canvi que la veu de la queixa. És la manifestació del descontentament, un eco que ressona a través del temps i l’espai, una força inherent a lanaturalesahumana que pot esdevenir una eina transformadora que impulsa el canvi positiu. En aquesta tribuna, plantejaré la tesi que la queixa, quan es presenta amb intel·ligència i propòsit, pot convertir-se en una eina dinàmica que impulsa el progrés i la millora de la societat.

Tot això ve a tomb perquè els darrers mesos s’han viscut importants mostres de descontentamentd’unapart de la població, i que tot apunta que aniran a més. Si fins ara queixar-se enl’àmbitprivat era el més habitual, amb les darreres manifestacions ha quedat palès que l’acció de fer-ho col·lectivament és poderosa. Perquè actuar és en si un acte de poder.

La primera premissa a abordar és la imperiosa necessitat de queixar-se per aconseguir el canvi desitjat. La queixa no ha de ser percebuda com un lament buit, sinó com un impuls necessari cap a la millora. En l’absència de veus que assenyalin les deficiències, les societats es queden estancades, i els problemes persisteixen sense ser resolts. La queixa, en aquest context, és una expressió valenta de la voluntat de no conformar-se amb l’estat actual de les coses.

Això noobstant, lavalentiasola no és suficient. La segona premissa que ha de ser subratllada és la necessitat que la queixa estigui fonamentada en dades tangibles. La mera expressió d’una insatisfacció no és prou. Cal presentar-ne proves concretes, estadístiques i fets que hi donin solidesa. Aquest ancoratge en la realitat no només atorga credibilitat, sinó que també proporciona als responsables de prendre decisions la informació necessària per abordar de manera efectiva les qüestions plantejades.

Entrant en la forma de la queixa, la tercera premissa destaca la importància del civisme en aquesta expressió d’inconformisme. La retòrica mancada de civilitat no fa més que polaritzar i crear barreres en la comunicació. La queixa ha de ser presentada amb elegància i respecte, aplanant el camí per a un diàleg constructiu. El to de la queixa és un art delicat. La queixa ha de ser com un missatge que es llença amb elegància, però amb una contundència que no es pot ignorar. Aquesta manera civilitzada de queixar-se no només facilita la trobada de solucions, sinó que també guanya el suport entusiasta de la comunitat.

Però, la civil i fonamentada queixa no pot ser arrossegada pel vent com un incendi sense direcció. La quarta premissa recalca la importància de dirigir la queixa al destinatari adequat. Ja que una queixa dispersa és com una ràfega de vent, sense destinació fixa. Identificar amb precisió qui o què és responsable dels problemes abordats és com apuntar amb precisió una fletxa a la diana. Això no només augmenta les possibilitats d’una resposta efectiva, sinó que també evita la dispersió d’esforços en direccions equivocades. Cal afinar molt la punteria, ja que sovint les veritables causes estan a mitja claror.

En el context més ampli de la societat, la cinquena i última premissa destaca la importància de buscar suport abans de presentar una queixa. Per tant, abans d’obrir aquesta capsa de Pandora, cal buscar aliances. La força d’una queixa radica en la seva amplitud i en la quantitat de persones que hi donen suport. El poder de la queixa es multiplica quan és compartit. Construir una xarxa de suport abans de llançar la queixa no només n’augmenta la legitimació, sinó que també crea un cor de veus que ressonen juntes i fan que la queixa sigui més difícil d’ignorar. Només cal recordar que la unió fa la força.

Un exemple de xarxa àmplia és la irrupció del moviment #MeToo, que va representar una queixa massiva i col·lectiva contra l’assetjament sexual. Iniciat a les xarxes socials, milions de persones van compartir les seves experiències i denunciar els abusos.

Un altre exemple actual són les protestes i queixes al tomb de la crisi climàtica, que han estat una força impulsora d’importància creixent. Moviments com el #FridaysForFuture, les vagues estudiantils pel clima liderades per Greta Thunberg, han posat de manifest la preocupació dels joves pel futur del planeta i han exigit accions immediates contra el canvi climàtic. Aquesta queixa ha tingut un impacte significatiu en la consciència pública sobre la urgència de les qüestions ambientals, influint en polítiques i decisions empresarials que aborden la sostenibilitat i les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Això fa que, en la queixa, no només hi ha inconformisme, sinó la promesa d’una via cap a la millora i la construcció d’una societat més justa i equitativa. En un món en constant evolució, expressar el nostre descontentament no només és un dret, sinó també una responsabilitat. Perquè, al cap i a la fi, la queixa és la forma més forta d’esperança.