Virus

Els mitjans de referència del nord i el sud del Runer coincidien, en avançar la setmana, que els casos de grip detectats s’havien triplicat en els set dies precedents. Les campanyes de vacunació prèvies havien tingut seguiments parcials, relativament minoritaris, tot i les alertes i advertències. I, en tot cas, les vacunes no sempre són tan efectives com es desitjaria, a més de la facilitat dels virus per a la mutació que les esquiva.

Altres factors contribueixen als contagis, començant per la sequera i la corresponent absència de precipitacions que netegin l’aire en temporada de baixes temperatures. Fins ara, també s’hi afegeix que no s’ha fet obligatori l’ús generalitzat de les mascaretes, ni tan sols en espais tancats, tret dels centres destinats a l’atenció sanitària.

Tots aquests factors explicarien –expliquen– l’expansió accelerada de la malaltia, com de les altres “infeccions de les vies respiratòries superiors”, com es descriuen científicament les grips, els refredats comuns, o la mateixa covid.

Les autoritats sanitàries nacionals no han trobat necessari fins ara “emmascarar-nos” per decret. S’han limitat a aconsellar-ho, especialment a les persones amb més risc en cas d’afectació, com ara les més grans de seixanta-cinc anys. Cal esperar que no es produeixi una extensió massiva, fins a la pandèmia de fa uns pocs anys, perquè es reconsideri la decisió.

Potser fins ara ens mantenen així, per afavorir l’arribada i estades de turistes en la temporada alta, que ho és, tot i la manca de neu. Per a compensar-la, hi ha “l’artilleria nacional”, com va anomenar els canons de neu en el seu dia l’ocurrent Marc Forné.

Passada ja la darrera data espanyola marcada per a les festes nadalenques, començarà el desmuntatge, al ritme habitual, tan lent, dels guarniments de carrers i places, llums i poblet inclosos. I també atacarà amb força la pujada del gener, tan temuda per les economies familiars. És el tancament i l’obertura, automàtics, d’un nou cicle. D’un nou any més real que l’assenyalat pels calendaris.

Els estudiants ja tornaran demà als respectius centres, contents o no segons les actituds individuals. Els treballadors de tots els nivells i rangs potser ja van recomençar fa dies, si és que mai han tingut dies de vacances derivades de les dates.

Anunciaven no fa gaire que, finalment, cauran les temperatures i també la neu, tot i que no s’esperen gruixos tan importants com es voldrien. El que és segur és que tornarem a mirar al cel amb insistència, pagesos de l’or blanc com som per extensió, tinguem o no negocis relacionats amb l’esquí.

Sembla que la competència directa, les estacions catalanes o aragoneses de banda i banda de la serralada, no estaran millor a curt termini, sinó tot el contrari i que, sense arribar a crear els embussos dels dies previs a les celebracions, n’arribaran prou, de turistes, com perquè tinguem unes bones xifres en el conjunt de l’economia nacional. Potser tan bones com les que hem llegit que ha acumulat Caldea, aquell projecte que els pessimistes consideraven que mai no seria rendible.

Això sí: en qualsevol cas, emmascareu-vos al primer esternut o la primera estossegada. Serà un gest ple de solidaritat social. Tot que ningú us ho demani.