La fusió d'empreses a Andorra

En un context econòmic de globalització, canvi constant i concentració dels mercats, algunes empreses es plantegen, per objectius estratègics o per simple necessitat, iniciar processos de fusió que els permetin créixer i seguir sent competitives, expandir-se geogràficament, accedir a nous productes o serveis, introduir tecnologia i processos productius, diversificar el risc empresarial i una infinitat d’altres motius que, analitzats des d’un punt de vista jurídic i de negoci, concloguin que la millor decisió per l’empresa sigui fusionar-se amb altres companyies.

A través de la fusió, dues o més empreses decideixen unir els seus patrimonis per desenvolupar conjuntament una activitat empresarial, ja sigui creant una nova entitat o fent que una adquireixi (absorbeixi) l’altra. Els motius per fusionar-se són molt diversos i depenen de cada cas concret, tot i que en general es realitzen per incrementar ingressos (introduir nous productes o serveis, ampliar el mercat, accedir a nous clients i processos tecnològics, aprofitar coneixements dels equips, entre d’altres), reduir despeses (reformar l’estructura interna, optimitzar oficines i maquinària, equips i sistemes informàtics o concentrar l’oferta de productes i serveis) i, en general, per optimitzar les estructures i aprofitar les sinergies entre les empreses fusionades.

En termes generals, existeixen dues modalitats de fusió: per creació d’una nova empresa o per absorció. La fusió per creació d’una nova societat, comporta la creació d’una nova empresa que serà la que adquirirà tots els drets i obligacions de les societats que es fusionen, i a la qual traslladaran el patrimoni en bloc i per successió universal, i s’extingiran posteriorment les societats fusionades. En canvi, en la modalitat de fusió per absorció, una de les societats (societat absorbent) rep la totalitat del patrimoni de l’altra societat (societat absorbida), extingint-se la societat absorbida a conseqüència de la fusió. En els dos casos, els socis de les entitats extingides rebran un nombre de participacions o accions de la nova societat (o de la societat absorbent) en proporció a les que tenien en les que s’extingeixen.

El procediment de fusió presenta especificitats en cada cas, però en general es divideix en tres fases: la fase preparatòria, la fase decisòria i la fase d’execució.

La fase preparatòria sol ser la més complexa i inclou, entre d’altres, les següents tasques d’anàlisi i negociació de la fusió: a) la presa de decisió de fusionar-se, en la qual els assessors legals de l’empresa i els seus socis, administradors, directius, assessors financers i equip informàtic analitzem l’operació des de tots els punts de vista per concloure, si escau, si és oportú tirar endavant un procés de fusió, quin en serà el contingut i com es durà a terme; b) en el cas que es vulgui seguir endavant, s’iniciarà el procés de negociació amb els socis i directius de l’altra empresa que, en cas d’acord, se sol formalitzar a través d’una LOI (Acord d’Intencions) o d’un MOU (Memorandum Of Understanding); c) posteriorment s’iniciarà el procés de due diligence o anàlisi exhaustiva de l’empresa amb la qual es pretén fusionar-se, amb la finalitat de determinar quin n’és el patrimoni (recursos, drets i obligacions) i que no existeixin contingències, sancions o deutes que puguin afectar a la viabilitat de la futura entitat; d) la redacció del projecte comú de fusió, que és el document base del procés, en el qual es desenvolupen els principals elements jurídics i econòmics per dur-la a terme (descripció de l’operació, identificació de les parts, anàlisi dels actius i passius que es traspassen i valoració d’aquests, com es distribuirà el capital social de la nova entitat, avantatges de l’operació, procediment i conseqüències legals de fer-la, entre d’altres); i finalment, e) el balanç de fusió de cada societat, en què s’incorpora el balanç de situació consolidant els comptes de les societats fusionades.

Finalitzada l’anterior, s’inicia la fase decisòria, que inclou: a) la convocatòria de la junta general de cadascuna de les societats per part dels seus administradors, a la qual s’acompanyarà el projecte comú de fusió i el balanç de fusió; b) l’acord de la junta general, en la qual els socis de les diverses empreses aproven el projecte comú de fusió i, per tant, donen llum verda a l’operació; c) la publicació dels acords de fusió en dos diaris de gran circulació al país on, mitjançant un apartat inclòs en els diaris de referència a Andorra (per exemple, el Diari d’Andorra i el Periòdic), s’anunciarà la futura fusió perquè tothom (i especialment els creditors de les empreses) en tinguin coneixement; i d) durant un mes des de la publicació dels acords de fusió als diaris, s’obrirà el dret d’oposició dels creditors de les societats, els quals podran oposar-se a la fusió en el cas que tinguin crèdits contra elles.

Finalment, la fase d’execució, que formalitza definitivament la fusió, inclou: a) l’escriptura de fusió, atorgada per un notari d’Andorra, en la qual consten els acords de fusió, els estatuts de la nova societat (o la modificació dels estatuts de la societat absorbent), i on se sol acompanyar el balanç de fusió i el projecte comú de fusió; i b) la inscripció de la fusió al Registre de Societats, la qual dona plena eficàcia jurídica a l’operació.

En conclusió, veiem que la fusió entre dues o més empreses és un procés complex que, per al seu bon resultat, requereix que els equips de l’empresa i els seus assessors treballem braç a braç, analitzant l’operació, elaborant els documents i executant els acords de tal forma que la vinculació pugui culminar-se amb èxit, per interès de totes les empreses i dels seus socis, treballadors, clients i proveïdors. Un procés intel·lectualment molt ric en què advocats, empresaris, financers i informàtics col·laborem per concloure la unió entre dues o més empreses que, com un matrimoni, implica molts més factors que únicament un simple document jurídic signat per dues parts.

* Oriol Giró Canturri, Soci director d’Emindset Law