A vegades l'autocrítica i dedicar-se a la política semblen incompatibles

L’autocrítica és la capacitat d’analitzar i valorar els nostres comportaments, és una manera sana d’avaluar-nos a nosaltres mateixos amb la intenció de millorar. És un procés de reflexió objectiva que ens ajuda a adonar-nos de les nostres virtuts i defectes, de les nostres fortaleses i debilitats.

Saber fer autocrítica és una habilitat positiva que ens pot ajudar a enfortir la nostra autoestima, ens ajuda a reconèixer que no som perfectes i que equivocar-nos és natural. Acceptar i reconèixer els nostres errors no sempre és una tasca senzilla, ja que de vegades es relaciona equivocar-se amb la debilitat i el fracàs. Però si es té autocrítica de manera constructiva i positiva, trobarem una manera excel·lent d’identificar i corregir errors, així com un impuls per créixer i millorar com a persones.

I un cop dit això, em pregunto: per què ens costa tant a les persones fer autocrítica i especialment a la gent que es dediquen a la política? L’any 2023 hi va haver dues eleccions a Andorra, les primeres van ser les eleccions al Consell General, després van ser les eleccions Comunals, i sempre m’ha sorprès la poca capacitat d’autocrítica dels nostres polítics. La sensació que tens la nit electoral en escoltar les valoracions dels diferents polítics és que tots et volen fer creure que han guanyat.

Si ens posem a analitzar les declaracions després de les darreres eleccions comunals, em va sorprendre escoltar el Sr. cap de Govern dient que havien guanyat les eleccions comunals en nombre de vots després de perdre en tres parròquies, i crec sincerament que quan et presentes en coalició a la majoria de parròquies sumar-te tots els vots com si només haguessin votat el teu partit és una desconsideració a la resta de partits de la coalició.

Sense ànim de fer llenya de cap arbre caigut, crec que també haurien de fer autocrítica aquells que, no havent pogut revalidar el càrrec com a majoria comunal, intenten buscar tota mena d’excuses externes per trobar una explicació o justificació a la seva derrota electoral.

Autocrítica haurien de fer també aquells que deien ser vetats per un determinat partit i que acaben participant en les eleccions amb partits d’ideologies totalment oposades per tal de sobreviure políticament o aconseguir alguna cadira. I a sobre tenen el desvergonyiment de culpabilitzar el partit al qual s’han aliat del resultat electoral...

Fins i tot hi ha hagut un partit de l’oposició que, en no poder presentar llistes a les eleccions comunals, ha demanat que la gent no anés a votar. És la primera vegada a la meva vida que llegeixo que un polític, en lloc de fomentar la participació, demana l’abstenció. Cosa que normalment sol beneficiar el partit que governa. Veure per creure...

Per cert, un dels principis fonamentals en democràcia és que la voluntat ciutadana expressada a les urnes ha de ser plenament respectada. En aquestes dues darreres eleccions s’ha posat en dubte el vot judicial, i això ho han fet partits que tenien una expectativa més alta en el nombre de vots i no volen reconèixer el resultat electoral. Això de posar en dubte els resultats quan el teu partit no obté els vots que s’esperaven només serveix per generar crispació entre la ciutadania.

I els nostres polítics en general, tant els que guanyen les eleccions com els que no, haurien de fer autocrítica i intentar analitzar per què no han estat capaços de mobilitzar la ciutadania perquè anessin a votar a les últimes eleccions comunals, i s’haurien de preguntar per què s’ha arribat a aquesta desafecció política. No sembla normal, ni tan sols sa, que d’un total de 30.401 electors cridats a les urnes, només hagin votat 16.644 persones, cosa que representa el 54,75% del cens.

I potser molts dels que no van anar a votar s’ho haurien de fer mirar també: aquesta manca d’interès per la política, amb la influència que té a la nostra vida quotidiana, és força preocupant. Crec que aquells que acostumen a utilitzar l’argument que tots els polítics són iguals o que no hi ha cap partit que els representa, com a mínim haurien de fer ús del seu dret a vot en les altres dues maneres possibles, ja sigui votant nul o en blanc.

En definitiva, tots hauríem d’acabar fent autocrítica, els polítics per veure com poden millorar l’estat del benestar i per donar resposta a les necessitats reals de la població, i alhora els ciutadans també hauríem d’interessar-nos força més per la política i pensar molt bé en qui dipositem la confiança quan està en joc el destí de les nostres parròquies i el futur del nostre país.