De contar històries a fer Història: el repte global de la sostenibilitat

En un món en què parlar de sostenibilitat s’ha convertit en una moda, és més rellevant que mai passar de l’storytelling (explicar la història que hi ha al darrere els valors, el perquè) a l’storydoing (que siguin les accions les que parlin, l’experiència en si mateixa).

Aquesta tendència respon, en gran part, a l’escalada dels reptes ambientals, la demanda social d’ètica empresarial i l’èmfasi creixent en la transparència corporativa. Els aspectes ambientals, socials i de bona governança (coneguts com a ESG, per les sigles en anglès) han pres molta rellevància i són els pilars per aconseguir una gestió sostenible no només de les empreses, sinó de la societat en general.

Per aquest motiu, la implementació exitosa d’estratègies i iniciatives ESG requereix criteris clars que permetin avaluar el grau d’acompliment i els avenços cap als objectius marcats. Malauradament, la manca d’un estàndard internacional que unifiqui com es regula i s’avalua aquesta sostenibilitat suposa un desafiament addicional per implementar les estratègies ESG a les organitzacions.

Si bé els Estats han emès polítiques i lleis encaminades a regular-ho, les normatives varien de país a país, i en resulten marcs diferents, els quals van des de lleis de compliment obligat, fins a recomanacions i millors pràctiques a adoptar segons el sector de què es tracti. Això genera un panorama en què cada jurisdicció, incloent-hi Andorra amb l’anomenada Litecc, està tractant d’establir les seves pròpies regles.

Aquesta fragmentació dificulta la comparació entre les pràctiques de diferents entitats i planteja interrogants sobre la veritable efectivitat de les iniciatives ESG. Tot plegat posa de manifest una paradoxa, perquè mentre la pressió per adoptar pràctiques sostenibles augmenta, la manca d’una guia clara pot conduir a una implementació heterogènia i, potser, a mesures més orientades a la complaença (o encara pitjor, al greenwashing) que a l’impacte real. Aquesta dificultat en la mesura i comparació posa un focus crític en la necessitat urgent d’establir un estàndard internacionalment reconegut.

Però, més enllà dels reptes, aquesta complexitat també presenta una oportunitat única per a Andorra. Com a agent actiu a definir i adoptar aquests estàndards globals, el país pot sumar-se a iniciatives internacionals i col·laborar amb altres actors financers per crear de forma local un marc ESG més consistent que apliqui a tots els sectors.

I és que no només la dimensió del nostre país hi juga a favor, sinó que ho fan també la seva situació geogràfica (per a iniciatives relacionades al turisme sostenible, la preservació de la diversitat, l’educació amb consciència ambiental o les energies renovables), l’impuls a la innovació i la digitalització, així com les inversions socialment responsables que estan tenint un marcat protagonisme al sector financer, un dels motors econòmics andorrans.

Amb tot, tenir una estratègia per abordar els aspectes ESG és cada vegada més crucial per a les grans organitzacions. No només perquè defineix les accions a fer de cara a un correcte compliment amb la regulació aplicable (que s’anirà incrementant i endurint cada vegada més), sinó també perquè les empreses hauran d’identificar i gestionar els riscos i oportunitats associats amb les qüestions ambientals, socials i de bon govern de cara a la seva pròpia continuïtat en el temps.

També la societat, ja sigui com a clientela, plantilla de treball, ciutadania o usuària de determinats serveis, triarà les entitats que estiguin alineades i compromeses amb els seus valors. És a dir, que cada vegada més com les organitzacions gestionen la sostenibilitat serà un criteri clau a l’hora de decidir-se per una marca, un partit polític o un lloc per anar a treballar.

En aquest escenari dinàmic ple de reptes, però també d’oportunitats, és cada vegada més clar que el camí cap a la veritable sostenibilitat exigeix a les organitzacions anar més enllà de la retòrica i convertir els seus compromisos en accions tangibles. La complexitat del camí cap a la sostenibilitat no és només un recordatori dels obstacles a superar, sinó també de la capacitat transformadora de les accions concretes que podem emprendre.

Alguns exemples clars poden ser l’adopció de fonts d’energia renovable (com ara la solar o l’eòlica), la implementació de sistemes intel·ligents per optimitzar l’ús de l’energia i la reducció de residus, invertir en projectes comunitaris i socials, desenvolupar projectes que fomentin la diversitat, la inclusió i el benestar al lloc de treball, publicar informes que aportin transparència sobre les seves pràctiques i la seva gestió, garantir la diversitat i la independència en les seves juntes directives... i tantes altres iniciatives que ja estan adoptant les empreses per ser part de la transformació sostenible del seu entorn.

Així doncs, mentre anem cap a un futur més sostenible, seran les accions col·lectives, constants i conscients en l’àmbit de l’ESG el què farà real aquesta narrativa d’una societat compromesa amb la responsabilitat i la sostenibilitat a llarg termini.

*Jessica Reynoso Maciel, Sostenibilitat i ESG a Morabanc