Sobre la legalitat de la revisió del POUP d'Ordino

El Sr. Josep Duró Coma, en qualitat de president de l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes (en endavant, APTA), va fer –ja fa uns dies, a Ràdio Nacional d’Andorra– unes declaracions sobre la revisió del Pla d’Ordenació i Urbanisme de la Parròquia d’Ordino que ha aprovat inicialment el comú d’aquella parròquia (en endavant, revisió del POUP), i que s’ha sotmès a informació pública.

En aquestes declaracions el president de l’APTA posava en dubte la legalitat de la revisió del POUP pel motiu que molts terrenys privats, que anteriorment eren classificats com a urbanitzables, són ara classificats com a no urbanitzables.

La base legal de la revisió del POUP està exposada, de forma extensa, en la seva “Memòria”, també objecte d’exposició pública i, per tant, a l’abast de tothom que la vulgui consultar.

Tanmateix, com a jurista contractat per l’anterior cònsol major a l’efecte d’assessorar la revisió del POUP –i quina tasca he portat a terme fins que el Sr. Josep Àngel Mortés Pons ha cessat en el càrrec–, em veig interpel·lat per les declaracions del president de l’APTA, i amb ganes de no defugir el debat públic que proposa.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra de data 26 de gener del 2010 (05-2010) diu textualment:

“[...] la classificació d’un sòl com a urbanitzable respon a un desig estratègic del planificador de què aquell àmbit sigui urbanitzat, d’acord amb les necessitats de creixement de cada parròquia [...] Si no existeix aquest desig, els terrenys han de ser classificats com a sòl no urbanitzable.”

És cert que aquesta sentència ens va sorprendre a molts juristes que, abans de la sentència, havíem interpretat que la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LGOTU) imposava, per defecte, que tots els terrenys que no havien de ser classificats ope legis com a urbans o no urbanitzables, ho havien de ser com a urbanitzables. Així ho vaig exposar jo mateix en alguna publicació acadèmica.

Però també és cert que la LGOTU, fruit d’un difícil consens polític, tenia moltes incoherències i contradiccions, i era difícilment interpretable.

Igualment és cert que el criteri d’interpretació de la llei passa de ser el de voluntas legislatoris (‘voluntat del legislador’) al de voluntas legis (‘voluntat de la llei’) com més temps passa des que s’ha proclamat una llei. Això vol dir que –és un fet acceptat per tota la doctrina– com més temps passa des de la proclamació d’una llei, més s’ha de desvincular aquesta llei de la voluntat del legislador i més s’ha d’interpretar com si tingués una voluntat pròpia d’aproximació als nous temps, diferents d’aquells en què es va proclamar.

Fa més de 20 anys que es va publicar la LGOTU i és molt evident que l’urbanisme a Andorra ha canviat molt, amb unes necessitats diferents de les que aleshores hi havia. D’aquí, per exemple, la necessitat de modificar els POUP per adequar-los als estudis de capacitat de càrrega màxima que s’ha imposat per modificació de la mateixa LGOTU, en la Llei 32/2022.

Des del meu punt de vista, aquesta modificació de la LGOTU de l’any 2022, juntament amb la citada sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia de l’any 2010, ens han de portar a la conclusió que actualment la voluntas legis amb la qual s’ha d’interpretar la LGOTU comporta la possibilitat de classificar com a no urbanitzables els terrenys privats que els comuns –per motius estratègics i per adaptar-los a les seves capacitats de càrrega màxima– no creguin convenient incorporar al procés urbanitzador.

Certament seria convenient que, amb valentia, l’actual legislador realitzés les modificacions a la LGOTU per clarificar aquest punt. Confio poc que així sigui, perquè és lamentable norma d’estil mantenir-se en l’ambigüitat per no perdre electors, i fins i tot per mantenir les majories. Però si no es fa aquest aclariment, algú ens hauria d’explicar com és possible classificar com a urbanitzable tot el terreny privat i al mateix temps donar compliment a la modificació de la LGOTU per obra de la Llei 32/2022, i a les directives d’ordenació dictades pel Govern a la seva llum, per adaptar els POUP a la capacitat màxima de càrrega de cada parròquia. I, sobretot, com s’ho farà l’Estat per “restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra” i de defensa de “la flora i la fauna autòctones” (article 31 de la Constitució).

El president de l’Associació de Propietaris de Terrenys d’Andorra també ha anunciat que han contractat tres juristes, que determinaran les irregularitats jurídiques que pot tenir aquesta revisió del POUP d’Ordino.

Deia Montaigne que a tota argumentació perfectament fonamentada sempre se n’hi pot oposar una altra d’igualment perfectament fonamentada. Seguint aquesta màxima, els informes de part que es puguin obtenir per l’APTA podran argumentar, i fins i tot concloure amb tota contundència, sobre la il·legalitat de la revisió del POUP. Però m’agradarà veure com eviten l’esmentada sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

* Joan Miquel Casajuana Garrigós, advocat