Centenari de la Federació internacional de Canoa

“Tot va venir de l’aigua”, Goethe, Faust II.

Navegar per rius, llacs i mar és una tradició mil·lenària, tant per desplaçar-se com per al transport. La descoberta, el turisme i la competició són més recents. El nom de la canoa va ser recollit per Cristòfor Colom el 1492, en el seu llibre de bitàcola del primer viatge a Amèrica. I el nom va exportar-se ràpidament a la majoria dels idiomes europeus.

Des de les darreres dècades del segle XIX, existien associacions de canoa a Anglaterra, Estats Units i el Canadà, la majoria dedicada al turisme nàutic, en canoa o caiac. La FIC naixia fa 100 anys, el 19 de gener de 1924, a Copenhaguen, amb el nom inicial, durant vint anys, Internationale Representantshaft für Kanusport (IRK). Les quatre primeres federacions fundadores van ser la Danesa, l’Alemanya, l’Austríaca i la Sueca. Les tres primeres classes internacionals foren el caiac monoplaça, la canoa a vela i la canadenca. En la dècada posterior foren nombroses les federacions nacionals de canoa que es constituïen i adherien a la federació internacional. La FIC va ser admesa al programa dels Jocs Olímpics de Berlín de 1936, amb nou proves en pista d’aigües tranquil.les.

A Espanya, la fita de l’olimpíada de Roma va propiciar la segregació de piragüisme i rem en la mateixa federació. El 1959 es va constituir la Federación Española de Piragüismo. El suport esportiu, institucional i social en la dècada següent va impulsar la creació de les federacions provincials com la FLP de Lleida i també de nous clubs. El naixement del precedent Kayah Club la Seu d’Urgell el 1964 va iniciar-se amb 2 caiacs cedits i una garbera de joves entusiastes pel nou esport que es disputaven l’embarcació a l’aigua. Aquest any 2024 celebrem també el 60 aniversari del club Cadí Canoë-kayak, successor natural de l’anterior nom fins a 1989.

A Europa, els primers a descendir els rius d’aigües braves van ser els raiers, tansportant troncs des dels boscos fins al mar. En canoa, a Suïssa el 1933 va néixer l’especialitat de l’eslàlom, que la FIC establia: “No contemplem l’eslàlom en un angle d’una competició de velocitat pura; l’eslàlom, més aviat constituirà una prova d’habilitat, que exigirà als participants, traça, coratge i rapidesa en les maniobres, així com un coneixement molt afinat de la tècnica, de l’aigua i dels seus corrents”.

La disciplina de l’eslàlom havia començat a fer Campionats del Món bianuals des de 1949 fins a 1999. La primera participació en els Jocs Olímpics de Munich va ser a Augsburg el 1972, i l’eslàlom va entrar definitivament al programa olímpic en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 a la Seu d’Urgell. A la Seu d’Urgell, el Parc Olímpic del Segre, des de 1991 ha acollit la seu del club Cadí CK i de l’equip nacional espanyol d’eslàlom, i ha permès un desenvolupament molt complet del piragüisme d’eslàlom. Diversos atletes locals han tret medalles en les competicions internacionals i alguns han pogut participar en els Jocs Olímpics d’estiu.

Amb el suport de les institucions patrocinadores–Federació Espanyola de Piragüisme,Ajuntament, Diputació, Consell Català de l’Esport i el Consejo Superior de Deportes– s’ha consolidat un programa de competicions d’alt nivell internacional: copes del món FIC, copa Pirineus amb Pau i Foix i copa Segre amb Ponts. En les tres dècades s’han organitzat 3 campionats del món, 1 campionat d’Europa, 20 copes del Món, 13 copes Pirineus i 9 Segre Cup, a part de nombroses competicions estatals, catalanes i locals. La propera Copa del Món de canoa eslàlom a la Seu serà del 19 al 22 de setembre de 2024. I l’any 2027 hi haurà els campionats del món a Sort pel Descens i Estil Lliure, i a la Seu, les proves olímpiques d’eslàlom i caiac cross.

També, per mor de la sostenibilitat econòmica i social, els canals olímpics permeten recolzar les activitats turístiques amb productes associats al gaudiment de l’aigua en canoa o rai. En aquests cents anys de petita història de la canoa com esport, hem constatat les fites importants de les institucions que han organitzat a molta gent, en benefici de la salut i l’amistat, de l’esforç i de la convivència.

*Ramon Ganyet, Enginyer