Statu quo andorrà amb una immigració volguda i triada o model europeu?

Andorra, aquest petit país de muntanyes situat al cor d’Europa, ha estat admirat durant molt de temps per la seva política d’immigració exemplar i envejable. Amb un model d’immigració volguda, triada i controlada, el país ha aconseguit mantenir el benestar i la seguretat dels seus ciutadans amb la meitat de la seva població estrangera i amb més de cent nacionalitats diferents. No obstant això, amb les negociacions actuals amb la Unió Europea (UE), el país es troba en un encreuament on ha de decidir el seu futur en matèria d’immigració.

El model actual d’Andorra es basa en filtres rigorosos, incloent-hi la presentació d’antecedents penals de tots els llocs on el sol·licitant ha residit, un control mèdic complet, un llindar imposat d’ingressos per a les famílies estrangeres, una inversió mínima important per als residents inactius i quotes de treball segons les necessitats del mercat laboral. Aquest model ha contribuït a la prosperitat d’Andorra i a tenir un alt nivell de seguretat ciutadana i de benestar.

No obstant això, les negociacions amb la UE podrien posar en perill aquest model ben establert. La UE demana, entre altres coses, l’eliminació de la presentació d’antecedents penals per a la majoria dels casos, reemplaçant-ho per una simple declaració jurada. Això genera inquietuds sobre la seguretat i la credibilitat del procés d’immigració.

El Govern andorrà intenta tranquil·litzar els ciutadans afirmant que les empreses podran seguir demanant els antecedents penals, protegides per una llei. No obstant això, aquest enfocament planteja preguntes sobre la coherència i el respecte de l’acord negociat. El Govern explica que les empreses podran fer una cosa que el mateix Govern no podrà fer? Quina lògica té? No ho podria considerar Europa com fer una trampa al solitari? Les implicacions legals d’aquesta contradicció podrien ser greus i podria ser considerada com una no aplicació de l’acord.

Què passaria si un europeu demandant de residència es queixés davant dels tribunals europeus del rebuig d’Andorra pel fet d’haver declarat tenir antecedents penals sense representar una amenaça real i immediata segons Europa? El debat actual posa de manifest la necessitat que els dirigents d’Andorra entenguin bé la jurisprudència dels tribunals europeus i la filosofia de la Unió Europea.

Les negociacions també susciten preguntes sobre l’increment de les quotes de ciutadans europeus a Andorra, així com la qüestió de la no conservació dels llindars d’ingressos i de les inversions mínimes actuals per als residents inactius europeus. Cal ser conscients que aquestes qüestionsplantejades per la UE generaran un augment demogràfic, uns canvis socials i econòmics que tindran un impacte directe sobre el model de societat andorrana i una implicació sobre la necessitat d’infraestructures i de serveis públics al país.

En un context en què Europa s’enfronta cada vegada més a uns problemes creixents relacionats amb la immigració, Andorra ha de fer una elecció difícil entre la preservació del seu model d’immigració ben establert i d’èxit, que ens dona la seguretat, o adaptar-se a les demandes de la UE en matèria d’immigració per accedir al mercat interior.

*Carine Montaner, Noemí Amador i Marc Monteagudo, consellers generals Andorra Endavant