Segon

El projecte de Museu Nacional que han inclòs als programes respectius diversos partits abans de successives convocatòries sembla víctima d’una maledicció sense antídot ni sortilegi. L’anterior comú de la capital semblava que havia avançat camí en oferir els terrenys de l’antiga plaça de braus i posterior magatzem del COEX, fins al trasllat d’aquest sota el viaducte de l’entrada al túnel dels Dos Valires.

Obrim parèntesi anecdòtic: el nou govern del País Valencià –ai, no, Comunitat Valenciana, que si no s’emprenya–, format per PP i Vox, va tenir l’ocurrència de nomenar responsable de Cultura el torero Barrera, i una de les primeres decisions del nou responsable va ser crear una subvenció per a la festa brava.

Tornem al tema. Els nous responsables del comú de la capital han decidit ara consultar en referèndum si la ciutadania avala el projecte museístic al solar, ara ja de propietat comunal en virtut d’una permuta de terrenys.

Suposant que, més per passiva que per activa –la participació en aquesta convocatòria en l’àmbit nacional pot batre tots els rècords d’abstenció–, la ciutadania mostri un suport majoritari al projecte, el primer efecte d’aquesta convocatòria serà un nou retard en la creació de l’espai expositiu, ja que material no faltaria amb tots els fons, inclosos els arqueològics, ja als magatzems de Patrimoni.

A més, l’òrgan administratiu actual d’Andorra la Vella exigeix com a requisit previ a la convocatòria de la consulta que Govern li faci arribar un projecte complet, amb tots els ets i uts, de la futura instal·lació.

Entre tràmits, terminis raonables i celebració d’aquest que seria segon, o primer, referèndum de l’any –recordem que ja està previst el més transcendent, sobre el tractat d’associació amb la Unió Europea–, amb una mica de sort la decisió –definitiva?– es podrà ajornar fins a la nova legislatura comunal, o nacional, segons com. I qui dia passa... Perquè no sembla que l’actual equip que administra el comú directament concernit mostri un gran interès en el projecte. De fet, entre uns i altres, donen preferència a solucionar el problema de l’habitatge social, sens dubte de necessitat preferent. Però una de les virtuts de la correcta administració és la de dotar recursos per a totes les inversions, entre les quals, en cas de dubte, sempre es releguen les culturals.

Fa dies vam llegir que l’edifici singular dels equips emissors de l’antiga Ràdio Andorra, a Encamp, acolliria el ministeri de Turisme i un museu. Donada la proximitat a les instal·lacions del Rosaleda, potser constituiria el lloc on més fàcilment es podria dotar d’espai el museu, amb l’avantatge del trasllat més fàcil i curt dels fons, ara fora de l’abast del públic. Encara que això impliqués el trasllat de la cartera governamental a un altre espai, perquè d’aquests sembla que no en faltarien, ni a la mateixa parròquia, ni a d’altres.

Amb tot plegat, i encara que sembli ajornat ad calendas graecas, bé està que es parli amb més seriositat –sembla– d’aquest projecte museístic que obre tantes perspectives per a la ciutadania i els visitants estrangers, ja que a l’interès cultural afegiria el turístic; ben promocionat, és clar.