Parlar sol, parlar pel mòbil

Un dels grans avantatges de la modernitat és que pots anar pel carrer parlant sol. Ningú pensarà que estàs tocat del bolet.

L’altre dia estava a punt de contestar a una noia que venia de cara i em mirava directament als ulls mentre anava caminant; quan era a prop vaig pensar si m’estava dient alguna cosa, però afortunadament vaig descobrir el dispositiu sense fil abans de dir-li res.

Més complicat va ser un altre dia, en tornar a casa després de la feina, quan un senyor sortia d’una porteria i va dir ben fort: “Hola!” “Hola”, vaig contestar, i estava pensant, de què el coneixia, quan vaig veure els airpods blancs penjats de les seves orelles, mig amagades per un capell. Vaig somriure i vaig continuar el camí.

Amb els mòbils s’ha de reconèixer que també passen coses divertides com, per exemple, quan reps trucades de persones desconegudes. De vegades, et truquen i no contesta ningú; d’altres, et volen vendre o encolomar un estri que ni els mateixos venedors saben per què serveix, i, acabem pels més freqüents, els que et volen regalar, conjuntament amb el canvi de companyia, un telèfon intel·ligent, quan el que ja tens i amb el qual estàs contestant a la trucada va sobrat d’intel·ligència.

L’última moda i una de les activitats que es poden veure últimament són les parelles que van a dinar i, en lloc de parlar-se directament, estan mirant el mòbil. Cadascú a la seva; encara que tampoc podem saber si estan consultant la xarxa o intercanviant missatges entre ells… Potser la comunicació resulta més fàcil d’aquesta manera, sobretot si s’han conegut per Tinder o alguna d’aquestes aplicacions que permeten apropar-se a una altra persona de manera diferent a deixar-ho tot en mans de l’atzar. Tampoc és una pràctica actual; recordo que en la meva joventut hi havia persones, podies fer la prova amb una amiga a casa, a qui els resultava més fàcil parlar a través d’un mirall o per telèfon convencional. Podríem dir que la pràctica del mirall era una espècie d’avançament a les videotrucades.

Però retornant al principi d’aquest article, si es pensa bé, tots parlem sols alguna vegada. Sense excepció, perquè inclús aquells que tenen un control absolut sobre els actes de la seva vida, no s’escapen de parlar sols algun cop. I si ho aconsegueixen, no poden evitar-ho quan se’n van a dormir. El món dels somnis, com altres activitats, ens posa a tots al mateix sac. I està bé que sigui així. D’aquesta manera aconseguim un món una mica més igualitari.