Projectes que mimen la infància

Les nenes i dones pateixen veritables drames quotidians en països en vies de desenvolupament, drames que s’estenen al nen i a l’home, per descomptat, però en certs casos el sexe femení ho té molt més difícil i els seus problemes s’agreugen per la condició femenina i de pobresa.

Nenes que en acabar la primària passen a treballar com a assistents netejant cases, negocis, garatges o cuidant persones grans, malaltes o amb discapacitat. Nenes que per la seva condició es converteixen de manera molt primerenca en cuidadores d’altres. Nenes que han deixat de ser-ho per passar a ser adolescents sense cap oportunitat per continuar estudiant per a les quals el joc ha passat a ser només un bonic record.

Joves que per falta de formació, per tabús, costums i/o creences van quedar exemptes de ser informades sobre la prevenció de l’embaràs i gesten un nadó sense saber ben bé com. Nenes grans que seran mares sense haver tingut l’oportunitat de culminar la maduresa física i intel·lectual. Futures mamàs inexpertes que no s’han plantejat ser-ho.

Joves que es queden soles pocs mesos després de quedar embarassades sense saber què fer, aterrides per un futur incert, ja que la seva parella desapareix sense més ni més, sense saber absolutament res sobre el valor del compromís.

Premamàs que han estat empeses a l’exili, al desterrament o a l’ostracisme pels familiars a causa que una immensa vergonya s’instal·la en cadascun dels membres i el rebuig cap a la jove es forja dia a dia amb més força.

Premamàs que se senten nenes, que enyoren la família, el col·legi, les amigues, quedant tot això enrere com un agradable record que mai tornarà. Protagonistes d’una nova vida que en poc temps mantindran entre els braços sense saber bé què fer i que hauran d’acceptar soles la seva situació i esperar que el seu instint aflori amb senzillesa, dolçor i sensibilitat cap al nadó i el pànic no les abandoni a la seva sort. Però, mentrestant, qui cuida d’elles?

El nostre projecte sobre embarassos preadolescents està desplegant tallers, xerrades, jocs, dinàmiques, continguts a les aules, de la mà de la nostra àrea de teràpia, entre milers de nens, nenes i joves de la zona marginal on Cooperand té presència, per prevenir l’embaràs i alertant de l’abús sexual infantil tant a menors com a pares i docents, i activant un protocol d’actuació des de les escoles per encendre totes les alarmes i acabar amb aquesta xacra que només exclou, aïlla, castiga, ataca, discrimina, margina, estereotipa, invisibilitza, jutja, pena i deshumanitza la nena-dona fins a l’avorriment una vegada rere l’altra agreujant la seva situació a límits insospitats.

Des d’Andorra, bons amics de Cooperand han sabut apostar per aquestes nenes en situació precària per proveir-les d’informació, mitjans, habilitats i, sobretot, sentit comú, tant a famílies, docents, com a les nenes, nens, adolescents i joves, perquè aquí estem tots en el mateix vaixell. Un vaixell que fa molt de temps que va a la deriva i necessita una bona brúixola per reconduir les rutes que ens porten una vegada i una altra a l’espiral de pobresa i misèria eternes instal·lades en aquestes poblacions.

* Carla Riestra, Presidenta de l'ONG Cooperand amb Llatinoamèrica